- Hola, bon dia!
- Bon dia tingui. Què posarem avui?
- Que té...un tall d'horitzó?
- Mmm... no, d'això no en tenim, em sap greu.
- Bé, què hi farem... A veure,...que venen somnis enllaunats?
- No.
- Vaja, quina llàstima. I un rajolí d'atzar?
- Bufff...em sembla que tampoc.
- Tant se val, seguiré buscant.- es gira amb l'intenció de marxar però els seus ulls topen amb les capses de colors del tercer prestatge.-Ostres, què és això?
- -Somriu- Paper per fumar-se el món. En vol?
- Uiii no!... seria de difícil digestió.
- Ja té raó, ja...
- Que potser té algun ésser curiós?
- Sí, jo mateix. Peró em dol comunicar-li que no està en venta.
- Jajaja, molt graciós. Val més així. Jo em referia a algun tipus de mascota que no sigui tant repugnant com les que té exposades sobre el gel sense pena ni glòria. Em sembla que avui no farem fira. Saps què? Pose'm el de sempre: dos-cents grams d'escamarlants, una llauna de sardines i una caixeta de julivert.
- Molt bé. D'aquí 10 minuts ho pots passar a recollir.

Quan l'Arnau se'n va, la meva dona, eixugant-se les mans amb el davantal tacat d'escates, se m'acosta, contrariada, i em diu:
- Què? quan durarà la broma? Penses seguir-li el joc eternament?
- Només treiem a passejar uns minuts la imaginació, dona. A vegades li convé estirar les cames i ariejar-se. Tantes hores aquí tancats, en aquesta parada de 5 metres quadrats, amb l'olor del peix, i el poc espai,...necessito que almenys, un cop per setmana, algú com l'Arnau em porti noves bogeries, noves propostes impensables, ben fresques!
- Au, vés!- m'etziba ella, amb mitja rialla.