El relat d'aquest cap de setmana havia de ser mordaç i contundent, però converses a altes hores de la matinada han fet que m'estovés i deixés anar aquesta mica de sentimentalisme que m'esforço a no treure i ho he fet així :D
dissabte, 14 de juliol del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
mmmm! amb qui, sara, amb qui? :D
On van a parar aquestes converses a altes hores de la matinada ;-)
Sentimentalisme no inclou estovar-se. El sentimentalisme és fantàstic en petites dosis!
Molt maca la foto!
Laia
és genial aquesta foto, Sara!!!!! :D
Sí, tots sabem que fins i tot el Sostres i companyia, fins i tot tu, us permeteu de tant en tant una mica de sentimentalisme! :P
que no fa mal, ehhh? :P
"Però Sara, vés-hi!!! Agafa el tren i vés a (...)" ;)
un petó, Sarutxiii! Ens veiem d'aquí poc poc! :)
això Sara, amb qui? i eixos trens, cap a on van?
El poble exigeix respostes!
Bona resposta!
Publica un comentari a l'entrada