Cada cop trobo més semblances entre Emilia Pardo Bazán i George Eliot. Són clavades!! Són més o menys de la mateixa època -s. XIX- (bé, George Eliot és anterior), les dues són brillants i feministes, i destaquen en una època en què la dona era un simple ésser sense idees. Viatgen molt per Europa, escriuen...
Mireu aquestes descripcions. A part de boníssimes, oi que tenen un estil molt semblant?
"Iba el jinete colorado, no como un pimiento, sino como una fresa [...]".
xDDDDDDDDDDD (Los pazos de Ulloa, Emilia Pardo Bazán)
"La observación fue recogida por el señor Chichely, soltero de mediana edad y célebre en el ambiente de las carreras de galgos, que tenía cierto aspecto de huevo de Pascua, cabellos muy escasos cuidadosamente arreglados y un porte que implicaba el convencimiento de una distinguida apariencia." (Middlemarch, George Eliot).
M'encanten!
(vaaal, sí, llegir Los pazos de Ulloa tot seguit pot resultar pesat... Però hi ha trossos boníssims!)
Gaudiu el Juliol! =)
P.D: Carlesss, opinaa! És una ordre :) (Ets dels pocs que ha disfrutat llegint Los pazos.. xDD I que té ganes de llegir La madre naturaleza!! Mmmmmm.. :P
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
etas molt mandona ultimament.... mmmm.
llavors a mi no em toca comentar... mmm ¬¬
Germaaan, comentaaa!
;)
I què si m'ha agradat los pazos!! Segur que de cada deu persones a una li ha agradat el llibre.. no soc tan raru... jops...
Doncs la veritat és que si que s'assemblen força aquestes dues dones... encara recordo quan a literatura em vas comentar aquesta frase (no me'n recordo ben bé com va anar) i et vas petar de riure... en aquell moment et vaig mirar d'una forma escèptica, però ja veig que aquest és el teu tipus d'humor, i, en certa manera, a mi també em fa gràcia (o potser és que em fa gràcia que te'n faci :P)
a mi també una miiiicaaa... Va, doncs som dos rarus! viscaa! :)
jeje
Publica un comentari a l'entrada