Quan es va despertar no sabia on era. Tenia la boca pastosa i respirava amb dificultat. Va observar detingudament les sanefes del coixí, els plecs de la vànova, les puntes esfilagarsades dels llençols, però res, absolutament res, l'ajudava a situar-se. El que sí que tenia clar és que aquell no era el seu llit. Havia dormit fora de casa? No ho recordava. Amb el temps, ja s'havia anat acostumant a despertar-se en llits que no eren el seu, al costat d'homes nus sense nom, sense identitat, amb els que d'entrada, no hauria entaulat mai una conversa. Però aquest cop al seu costat no hi havia ningú; estava sola. Amb prou feines era capaç de distingir la silueta desdibuixada d'un cos entre els llençols. Encara la roba conservava la seva escalfor.
Quan es va intentar reincorporar, de poc no es mareja. Quin mal de cap! Això només tenia un nom ben vergonyós...ressaca. Ho va tornar a intentar lentament, ajudant-se amb els braços, amb les cames. Estava pràcticament despullada: només portava a sobre una samarreta de tirants negra.
Va intentar fer memòria. On havia estat feia unes hores? Quin mal de cap!!! Quin mal de cap! No aconseguia orientar cap dels seus pensaments, només se li acudien bajanades.
Continuarà...
2 comentaris:
:D
uoooh, segueixxx, estic molt intrigada! :D:D
m'agrada mooolt :)
doncs,...crec que la deixaré aquí. ara em sembla ridiculament ridicula. Sembla un intent d'història eròtica cutre i...no era la meva intenció, en serio! potser aquest és el problema: que no tenia cap intenció preestablerta, jo anava escrivint i va sortir aquest xurro de 4 potes.
Un ptonet
Publica un comentari a l'entrada