Una lluna d'algeps pentina els seus cabells
batedor de peix mentre navega al mar.
Mercader de corones d'argent.
Una lluna d'algeps dansa amb luxúria amb ell.
Li adorna el cinyell amb els cabells de serp.
A la nit l'estelada esdevé.
Jo t'espere ací, asseguda al port des del que partires
mentre en l'aigua desfulle lenta aquelles violetes.
Jo t'espere ací, asseguda al port des del que partires
i el Sol em duu les noves teues: no vol que t'espere.
Lluna despietada, t'amagues en el cel.
La tempesta ve bramant des de l'Orient.
Mercader, huí tampoc t'abraçaré.
Una lluna d'algeps diu que no pot fer res.
Deu plorar ben alt, mentre plou a la mar.
Amb l'alè...em faré un braçalet.
dilluns, 6 d’agost del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
qui és aquest "tu" a qui van dedicades?
...:P
(pregunta retòrica, don't worry :P)
Jeje, hi ha cada lletra més rara... :P però m'agrada!
Publica un comentari a l'entrada