dimarts, 31 de juliol del 2007



- A mí no me extraña. Es que todo es muy raro, en cuanto te fijas un poco. Lo raro es vivir. Que estemos aquí sentados, que hablemos y se nos oiga, poner una frase detrás de otra sin mirar ningún libro, que no nos duela nada, que lo que bebemos entre por el camino que es y sepa cuándo tiene que torcer, que nos alimente el aire y a otros ya no, que según el antojo de las vísceras nos den ganas de hacer una cosa o la contraria y que de esas ganas dependa a lo mejor el destino, es mucho a la vez, tú, no se abarca, y lo más raro es que lo encontramos normal.

*

Le perdí el respeto al cuaderno de Tomás y fue como desatrancar un desagüe, lo empecé decidida, sin miedo a las tachaduras ni a las repeticiones. Era un borrador. Bueno, ¿y qué?, se trataba de contar cosas más o menos descabaladas de un señor mentiroso pero que no era un invento mío, atención a eso, sino alguien que había vivido de verdad, y las vidas van siempre en borrador, tal que así las padecemos, nunca da tiempo de pasarlas en limpio; (...)

*

- (...) Desde que el mundo es mundo, vivir y morir vienen siendo la cara y la cruz de una misma moneda echada al aire, pero si sale cara es todavía más absurdo. Para mí, si quieren que les diga la verdad, lo raro es vivir.

Lo raro es vivir, Carmen Martín Gaite

P.D: Laia, gaudeix la travessa!!! I torna amb mil anècdotes... :) Un petó, preciosa!

diumenge, 29 de juliol del 2007

Esculpint camí

dissabte, 28 de juliol del 2007

Padre de Familia Extasis

Ei, sento tapar el video del Carles però potser hi podriem trobar alguna relació ... jijiji

divendres, 27 de juliol del 2007

Carles' night



És el meu primer vídeo! Sé que al costat dels grans vídeos del German & Co. és una mica insignificant... Però em venia de gust fer-lo!!

Va ser genial ahir. =D Mercii!
Però el 14 farem una altra cosa, don't worry Laia!!

Un petó!!!

dimecres, 25 de juliol del 2007

La novia cadáver

Carles, no se m'oblida =)

dimarts, 24 de juliol del 2007



Lo raro es vivir.



(Calma, que tinc molts escrits en ment... :) Però per avui només això. Perquè sí, perquè el més normal seria no existir. I existim.)

dimecres, 18 de juliol del 2007

Hace calorrrrrrrr

Huy huy hu... Ah ah ah... aha ah ah... Huy huy hu...

Hace calor, hace calor, yo estaba esperando que cantes mi canción
Y que abras esa botella y brindemos por ella, y hagamos el amor en el balcón.

Mi corazón, mi corazón
es un músculo sano pero necesita acción
Dame paz y dame guerra, y un dulce colocón
y yo te entregaré lo mejor

Ah ah ah...
Dulce como el vino, salada como el mar, princesa y vagabunda, garganta profunda,
sálvame de esta soledad
Huy huy hu... ah ah ah... aha ah ah... Huy huy hu...

Hace calor, hace calor,
yo estaba esperando que cantes mi canción
Y que abras esa botella y brindemos por ella,
y hagamos el amor en el balcón

Mi corazón, mi corazón
es un músculo sano pero necesita acción
Dame paz y dame guerra, y un dulce colocón
y yo te entregaré lo mejor

Ah ah ah...
Dulce como el vino, salada como el mar, princesa y vagabunda, garganta profunda,
sálvame de esta soledad

Huy huy hu...
Ah ah ah... aha ah ah...

Hace calor, hace calor, ella tiene la receta para estar mucho mejor,
sin truco ni prisa, me entrega su sonrisa como una sacerdotisa del amor
Luna de miel, luna de papel, luna llena piel canela dame noches de placer
A veces estoy mal, a veces estoy bien, te daré mi corazón para que juegues
con él.
Ah, ah ah , ah ah ah
Podrían acusarme, ella es menor de edad, iremos a un hotel, iremos a cenar,
pero nunca iremos juntos al altar


Bones tardes! Avui, una cançó per refrescar-se! La trovo molt divertida! jejeje
Per cert! A veure si pengem aquells articles que tens amagats, Sara, i a veure si l'Ire quan torna s'anima a penjar uns quants dels seus escrits i poemes (Fulles grogues, Tal vez,...)
Un Petonet a les dues! i a tothom a qui avui tingui mooolta calooor!
LAia

dimarts, 17 de juliol del 2007

ORGULL I PREJUDICI



La gran pregunta que em faig després de llegir aquest llibre: què feien les famílies benestants a l'Anglaterra del segle XIX? Quin chollo!: llegir, tocar el piano, dibuixar, passejades amunt i avall per paratges bucòlics, cartes plenes de parafarnàlia, visites, balls, anades i vingudes al poble per a comprar vestits i betes, coquetaria amb els oficials,...
Això és el que va escriure la genial Irene fa un any (uffff, com passa el temps):

Orgull i prejudici, de Jane Austen (1775-1817)

La novel·la es va publicar el 1813, així que ja és tot un clàssic. Però això no ha de suposar un impediment per la lectura, sinó tot el contrari!! És perfecte per veure com es vivia a l'Anglaterra de principis del segle XIX, els costums, el paper tan limitat de la dona...
És una història en què els protagonistes són l'orgull i el prejudici. Ells són els que mouen els fils, els personatges... Una història en què s'ha d'aprendre a oblidar l'orgull, a deixar de banda els prejudicis. Una història d'amor, d'amistat, de falses aparences... Però sobretot d'amor.

Us el recomano moltíssim!! Tant el llibre com la pel·lícula que es va estrenar fa poc, que també és molt bona (els actors, la història, els paisatges, la banda sonora de Dario Marianelli -preciosa; si a algú li interessa, a la Casa Beethoven tenen les partitures per a piano-...).



I aquestes ratlles les va escriure la Carme sobre la pel·lícula:
País: Reine Unit
Any: 2005.
Duració: 127 min.
Génere: Drama romàntic.
Interpretació: Keira Knightley (Elizabeth Bennet), Matthew Macfadyen (Sr. Darcy), Brenda Blethyn (Sra. Bennet), Donald Sutherland (Sr. Bennet), Tom Hollander (Sr. Collins), Rosamund Pike (Jane Bennet), Jena Malone (Lydia Bennet), Judi Dench (Lady Catherine de Bourg), Carey Mulligan (Kitty Bennet), Talulah Riley (Mary Bennet).
Guió: Deborah Moggach; basado en la novela de Jane Austen.
Producció: Tim Bevan, Eric Fellner y Paul Webster.
Música: Dario Marianelli.
Fotografia: Roman Osin.
Muntatge: Paul Tothill.
Disseny de producció: Sarah Greenwood.
Vestuari: Jacqueline Durran.
Estreno en Reine Unit: 16 Set. 2005.
Estreno en España: 10 Febrer 2006.


Aquesta és un pel·lícula basada en la novel·la del mateix nom de Jane Austen. L’argument és molt senzill: una mare de cinc filles de classe rural vol casar a les seves cinc filles. Arriba a la zona un aristòcrata que la mare veu com el futur marit de la seva filla gran, mentre que la segona inicia una relació “d’amor-odi” amb l’amic d’aquest. Una novel·la extensa que el director i la guionista han sabut condensar en dues hores de qualitat, si bé s’ha hagut de sacrificar la sàtira amb un humor intel·ligent que Jane Austen fa de les costums angleses de l’època- segle XVIII.



La novel·la s’ha filmat unes 10 vegades i fins i tot Bolliwood l’ha copiat en “Bodas i Prejuicios”, perquè el tema malgrat ser una història romàntica fins i tot una mica pastisset, reflecteix, com en totes les novel·les de Austen, unes dones vonluntarioses que s’oposen amb fermesa al paper que la societat els hi té reserva - Ella mateix mai no es va casar.


La fotografia i el moviment de càmera, gaire bé sempre plàcid captiven. La mica de costumisme que s’entreveu està ben aconseguit, Els actors estan esplèndids, desenvolupen i el paper sense estridències com correspon a la classe mitja i a l’aristocràtica de la època que era molt continguda a l’hora d’expressar les emocions. Val la pena veure-la encara que només sigui per gaudir del ball que hi ha al començament de tot.




Senzillament dir que m'ha agradat molt i que m'ho he passat molt bé intentant imitar la galanteria que transpira tot el llibre! Potser hi ha moments que l'estil pot resultar una mica empalagós però una mica de romanticisme no fa mai mal a ningú! Aixeca els ànimsss!

diumenge, 15 de juliol del 2007

Nobody


Pròximament,...


Una pregunta capciosa:

" ON S'AMAGA LA GENT ELS DIUMENGES A LA TARDA?" No m'ho havia plantejat mai ... però què passa?
Que potser hi ha algun lletrero pel poble que posi: "Entra-hi, els diumenges és gratis"???!!!

Em fi, com que avui no hi havia ningú que em contestès el telèfon :D he aprofitat per pintar. Els olis estaven ben secs! últimament tinc un objectiu definit quan pinto: disfrutar amb els colors, sense pensar gaire amb el resultat. Una mica, Pollock, sí...o com tots els expressionistes abstractes.

La solidaritat i els joves


Hola de nou! m'he près la llibertat de penjar un article que vam escriure jo i l'Irene sobre la solidaritat i els joves, per la revista de Sant Just Solidari.
Opineu! Deixant els múltiples tòpics que surten, que us sembla?


Quan pensem en solidaritat, imaginem uns nens agafats de la mà, algú que dóna sense esperar res a canvi, el signe de la pau... Potser no ens n'adonem i barregem conceptes molt diversos, englobant-los en un mateix sac: la solidaritat. Però què és la solidaritat realment?
Abans, quan anàvem a l'escola, ens preníem la solidaritat com un joc: trobàvem divertit recaptar tota mena d'objectes (aliments, material escolar, productes d'higiene, diners...). Els exposàvem damunt d'una taula, a la porta de l'escola, i cada matí la trobàvem una mica més plena. Ens agradava imaginar l'alegria que sentirien els nens en rebre aquella caixa plena de coses.
Després, de mica en mica, vam començar a canviar la direcció de les nostres accions. A l'institut vam començar a participar d'una manera més activa: el dia estrella és Sant Jordi, en què tots els diners que recaptem dels llibres, entrepans, roses, tòmboles, etc., van destinats a activitats solidàries. A nosaltres ens va marcar molt una xerrada que ens van fer uns joves santjustencs que havien anat a Camoapa, a l'estiu, a fer un camp de treball. Ens van explicar com havia estat la seva experiència, i realment van aconseguir transmetre'ns tot el seu entusiasme. Nosaltres, com a mínim, vam sortir d'aquella xerrada amb un somriure, i amb el convenciment que algun dia aniríem a Camoapa.
Ara per ara, ens hem adonat que no cal enviar productes a un país llunyà i pobre, que ser solidari comença amb un mateix, amb la gent que tenim més a prop (parents, amics, veïns...). Si no ajudem els que tenim al nostre voltant, com pretenem ajudar a gent que viu a quilòmetres de distància? A més, ens hem replantejat els termes: solidaritat/caritat, generositat/compassió, intercanvi/almoina... Quina és la diferència?
I avui, fora de l'àmbit de l'institut, alguns ens preguntem quin serà el curs que agafaran els nostres passos en la solidaritat. Què ens espera? Cap a on ens encaminarem? El fet de ser joves, ja de per si, ens genera moltes inquietuds. La solidaritat podria ser una resposta a tots aquells interrogants que ens anem plantejant.
D'una banda, ajudar els altres ens fa sentir millor amb nosaltres mateixos, útils; de l'altra, ens omple saber que, en petitíssima mesura, estem contribuint a canviar una mica el món. Nosaltres els aportem una petita millora en el seu nivell de vida i de benestar, però a la vegada, ells ens fan prendre consciència de la nostra sort i la nostra situació privilegiada. Per tant, la solidaritat és recíproca: un donar i rebre.

Hola blogoloqueros!!
Ahir vaig estar parlant amb una amiga, i em va sorprendre que seguís de tant aprop el curs dels nostres posts...això em fa pensar que no és la única!
Des d'aquí vull sincerament agrair a tots aquells als qui es passegen pel blog, sense deixar comentaris, i miren els nostres escrits, videos, fotos, etcètera. No deixa de ser una sensació entranyable saber que hi ha persones invisibles observant com evoluciona "l'eixeblog" uhuhuhuhuh!
Aps! I animeu-vos a deixar algun comentari! Sempre serà benvingut ;-D
Un petonàs
Laia
PD: Irene, perquè no linkes el blog de Care Santos, o d'aquella dibuixant tant fantàstica? Quan tornis, quan tornis, okkkk...

dissabte, 14 de juliol del 2007

Dolça tortura

El relat d'aquest cap de setmana havia de ser mordaç i contundent, però converses a altes hores de la matinada han fet que m'estovés i deixés anar aquesta mica de sentimentalisme que m'esforço a no treure i ho he fet així :D


Deltebre 07

La història comença una maleïda matinada de vacances de setmana santa (maleïda especialment
pel mal humor de la Patri jejeje) amb unes previsions metereològiques desfavorables, que ens porta a pedalejar sota la pluja fins l'estació de Sants, a perdre tres trens, a finalment agafar-ne un quart, a fer el primer dinar plegats davant del mar,.. tapes de paella gratis per esmorçar, competició repugnant d'espaguettis
Uri-Genís-Patri, cares noves (grup de trucs i trucaires I Animador de molt bon veure, amic de la Núria ;-D), partides de cartes, motxilla amb sobrepès, partides al footbolín, vistes impressionants, un mirador d'ocells, planes i planes esquerdades per la manca d'aigua, una primera nit de molta i molta pluja, el poble del costat
inundat, passejades amb bici amunt i avall, un capelina que quatriplica el volum del cos de la Laura, roba mullada durant dies i dies, sol ínsipid, un entrepà de sardines, un descompte de l'amo del super, bicis encallades a la sorra de la platja, dos accidents amb l'Irene, una dona sense arguments amb el cotxe abonyegat, rialles,
bromes, moments de relax, una dutxa gratificant, la millor foto del carret
Alba-Genís d'esquena al mar), una tornada costosa a contravent,...i...un comiat menjant pizza casaterradelles a casalanuria -curiós-!

Nick Drake Pink Moon

Va, posem "clàssics" titiritití ....

dimecres, 11 de juliol del 2007

Petit comiat i una mica de màgia

Molt petit, don't worry! Només per deu dies. El 23 tornaré a ser aquí i podré llegir tot el que hagueu escrit en aquests dies que vindran =) Jo prometo fer alguna foto maca i algun escrit.

Passeu-vos-ho de conya! Rieu, gaudiu, seguiu amb les vostres rutines (Sarutxiii! :D)... :)

I, com a petit comiat, una mica de màgia (existeix, Sara! Existeix :P)...



Està retocada, sí. Però no em digueu que no té màgia...! Era un dia de la setmana d'exàmens i, en obrir la finestra, me'l vaig trobar allà. Tan màgic... Semblava que en qualsevol moment podria desaparèixer. Aquell mateix dia, a l'examen de català, vam haver de fer una redacció descrivint alguna cosa. I jo vaig descriure aquest ametller.



Una posta de sol, darrere de casa meva. Una com tantes... Però què tindran les postes de sol que fan que gastem tantes fotos en elles? :P



Un record de les tardes d'estudi, jeje. I precisament amb el llibre d'història... "De la Dictadura a la República" xD Qué días, aquéllos...



Dedicada al Carles ;) Simplement, nit i lluna. O un punt (i a part). O el misteri. O el silenci.



I l'Arno. Florència. Primer matí a Itàlia. Màgia...

dimarts, 10 de juliol del 2007

Espai i parèntesi (part III?)

Ja no recordo de què havia escrit les dues últimes parts de la trilogia. Suposo que pensaments que ronden per aquí "sueltos" sense connexió ni sentit (bé, sentit sí).
Ja fa temps que no analitzava ni el meu present ni el meu passat -cosa que m'ha anat bé- però, realment, no sé quina conclusió n'hauria tret.
Aquest últim any (bé, curs i començaments d'aquest estiu) ha estat del que en diríem poc mogut, quiet, relaxat, sense gaires maldecaps... però curiosament, el més productiu.
He sortit poquíssim, no he fet noves amistats (tampoc no he fet nous amants), no escolto més emissores de ràdio,no he tastat nous gustos,no m'he tallat els cabells, no he canviat de diari, segueixo amb els mateixos autors, no he tingut noves experiències extrasensorials...
Amb tot, he descobert els pilars que aguanten la meva independència, tinc més clar allò que vull i no sé pas com, allò que era una alegria ha esdevingut passió... i les rutines s'han refermat i ara són part de la meva personalitat.
Tinc quasi dos mesos davant meu i no sé com els ompliré. Tampoc em neguiteja, simplement vull que siguin un coixí ple d'aquest últim any i que suavitzi una mica les patacades properes...

dilluns, 9 de juliol del 2007

Camí cap a la fama =)

Avui la Laia ha sortit al diari! Aquí comença el seu camí cap a la fama :P

Dibuixant, actriu, poeta, escriptora, música (i bona ballarina, no direm que no ;P)... En definitiva, ARTISTA!!!

A la caça d'idees palpables

Idea fugissera que sobrevoles espatlles
com un núvol de pólvora, t'esmunys
entre ranures impensables.
La porta dels pensaments restarà tancada
fins que algú, de sobte, t'atrapi despistada.
No busquis més.
Abans no et trobis,
ja t'hauran desat en una gàbia.

Laia Guillamet Vilà



Felicitats, Laiaaa!!!! =) T'estimem molt!

diumenge, 8 de juliol del 2007

Poema de la poeta


No me n'he pogut estar ;-D

LAS TRES PALABRAS MÁS EXTRAÑAS

Cuando pronuncio la palabra Futuro,
la primera sílaba pertenece ya al pasado.
Cuando pronuncio la palabra Silencio,
lo destruyo.
Cuando pronuncio la palabra Nada,
creo algo que no cabe en ninguna no-existencia.

WISLAWA SZYMBORSKA

dissabte, 7 de juliol del 2007

- Hola, bon dia!
- Bon dia tingui. Què posarem avui?
- Que té...un tall d'horitzó?
- Mmm... no, d'això no en tenim, em sap greu.
- Bé, què hi farem... A veure,...que venen somnis enllaunats?
- No.
- Vaja, quina llàstima. I un rajolí d'atzar?
- Bufff...em sembla que tampoc.
- Tant se val, seguiré buscant.- es gira amb l'intenció de marxar però els seus ulls topen amb les capses de colors del tercer prestatge.-Ostres, què és això?
- -Somriu- Paper per fumar-se el món. En vol?
- Uiii no!... seria de difícil digestió.
- Ja té raó, ja...
- Que potser té algun ésser curiós?
- Sí, jo mateix. Peró em dol comunicar-li que no està en venta.
- Jajaja, molt graciós. Val més així. Jo em referia a algun tipus de mascota que no sigui tant repugnant com les que té exposades sobre el gel sense pena ni glòria. Em sembla que avui no farem fira. Saps què? Pose'm el de sempre: dos-cents grams d'escamarlants, una llauna de sardines i una caixeta de julivert.
- Molt bé. D'aquí 10 minuts ho pots passar a recollir.

Quan l'Arnau se'n va, la meva dona, eixugant-se les mans amb el davantal tacat d'escates, se m'acosta, contrariada, i em diu:
- Què? quan durarà la broma? Penses seguir-li el joc eternament?
- Només treiem a passejar uns minuts la imaginació, dona. A vegades li convé estirar les cames i ariejar-se. Tantes hores aquí tancats, en aquesta parada de 5 metres quadrats, amb l'olor del peix, i el poc espai,...necessito que almenys, un cop per setmana, algú com l'Arnau em porti noves bogeries, noves propostes impensables, ben fresques!
- Au, vés!- m'etziba ella, amb mitja rialla.

dimecres, 4 de juliol del 2007

Acudit dolent

Laia: per què no et poses el bolso nou?
Ire: perquè encara se li ha de treure l'etiqueta
Laia: t'imagines que tothom portés penjades les etiquetes de cada peça de roba? seria més fàcil criticar :D
Ire: aleshores,...anirien d'etiqueta.
xD
Moltttt rebé, Ire! gran deducció! ojo amb la vericitat de les premisses! one point for...Ire! visca la inspiració!
amb molt de carinyu ;-) (ja ho saps, a mi també m'ha fet gràcia)

dimarts, 3 de juliol del 2007

Descripcions genials (o 2 dones excepcionals)

Cada cop trobo més semblances entre Emilia Pardo Bazán i George Eliot. Són clavades!! Són més o menys de la mateixa època -s. XIX- (bé, George Eliot és anterior), les dues són brillants i feministes, i destaquen en una època en què la dona era un simple ésser sense idees. Viatgen molt per Europa, escriuen...

Mireu aquestes descripcions. A part de boníssimes, oi que tenen un estil molt semblant?

"Iba el jinete colorado, no como un pimiento, sino como una fresa [...]".
xDDDDDDDDDDD (Los pazos de Ulloa, Emilia Pardo Bazán)

"La observación fue recogida por el señor Chichely, soltero de mediana edad y célebre en el ambiente de las carreras de galgos, que tenía cierto aspecto de huevo de Pascua, cabellos muy escasos cuidadosamente arreglados y un porte que implicaba el convencimiento de una distinguida apariencia." (Middlemarch, George Eliot).

M'encanten!

(vaaal, sí, llegir Los pazos de Ulloa tot seguit pot resultar pesat... Però hi ha trossos boníssims!)

Gaudiu el Juliol! =)



P.D: Carlesss, opinaa! És una ordre :) (Ets dels pocs que ha disfrutat llegint Los pazos.. xDD I que té ganes de llegir La madre naturaleza!! Mmmmmm.. :P

diumenge, 1 de juliol del 2007

Middlemarch - George Eliot

És boníssim aquest llibre! Et pots trobar frases com: "Las mujeres no tienen por qué tener ideas" (en boca d'una de les protagonistes) i, a la pàgina següent:
"Sin duda alguna los hombres con tan pocas ideas autónomas podían ser miembros muy útiles de la sociedad bajo una buena dirección femenina, ¡si tenían suerte al elegir cuñadas!"

:P

M'encanten les escriptores angleses del segle XIX!!! =)

Llicència

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.