ES BUSCA altra vegada

Coneixeu una noia exòtica de cabellera daurada i silueta danone? doncs em sembla que presagio un ja definitiu divorci amb ella. No crec que sigui una qüestió sentimental, si no més aviat, un tema de deixadesa: sorgeixen noves temptacions, altres portes per entrar, uni, nous amics guais, un xicot potser...en fi, si algú em pot ajudar a buscar-la...o millor! si la jove i formosa fembra (frase carles) s'entrega ella mateixa ... XD

EL BLOG

Laia: Sara! et volem veure! i et trobem a faltar! no te'n adones? :D:D Digues quelcom algun dia!!

Lili: la noia que parlava amb les titelles

Títol: Lili
Compositor : Kaper, Bronislau
Any : 1953
Duració : 72:21

UOOOOOOOOOOOOOOOOO! Acabo de veure un trosset d'aquesta pel·li per nens! és super tendra ;-)!!!! M'ha agradat moltttt jejeje. En el món del circ, un antic ballarí coix fa espectacles de titelles que tenen molt d'èxit. I en aquestes apareix la pura Lili, que també participa dels espectacles, implicant-se de tal manera, que sembla que els titelles cobrin vida. La Lili plora i riu amb ells però mai s'enrecorda que darrere de la cortina hi ha el seu amo que els mou i els fa parlar, i que sota el seu malhumor hi ha una persona que se l'estima xDxD. OHHHHHHHHHHHHH!
Ho sento! sóc molt quica però una vez al año no hace daño, i més després d'un examen com el d'avui.

1r exaMen superat!

Guerrers de RIACE de Fidies (Guerrer B)
Qui no s'enamora d'aquesta estàtua :-D. És dels pocs bronzes que m'agraden!!!! i ha sortittttt! síiiiiiiii!!! vaya tela d'examen, aquesta dona em fara parar boja.

Disculpin les molèsties

-

Senyores i senyors, sentim informar-los que s’ha produït una avaria en el sistema. Les agulles dels rellotges s’han declarat en vaga fins que no canviem el seu recorregut. “Estem fartes de fer sempre la mateixa volta”, ha declarat avui l’agulla minutera del rellotge del Big Ben, que sembla que ha estat proclamada portaveu internacional de les agulles dels rellotges. “Hem arribat a un punt crític. Portem molts anys de convivència pacífica amb els nombres, però ja no els suportem més. Sempre amb aquests aires de superioritat...! Creuen que tot gira al seu voltant. Creuen que són infinits, exactes i perfectes. Ja els agradaria! Després de segles i segles d’aguantar els seus fums, hem decidit divorciar-nos. Així que ens declarem en vaga fins que se’ns separi d’ells i la seva exactitud, rellotge per rellotge. Volem una mica de llibertat! Ens podríeu utilitzar per cosir; les nostres companyes agulles estan molt contentes de la seva convivència amb els teixits”, ha explicat eloqüentment aquest matí la portaveu de les agulles.

Així que, a partir d’avui, s’hauran d’acomiadar del temps. Adéu a les hores i als minuts, adéu als segons... Adéu a la puntualitat o a la impuntualitat. Per fi tenen, davant seu, aquella vida intemporal i eterna que tant desitjaven. (Aprofito per recordar que, si volen gaudir realment d’aquest temps sense temps, cap lloc millor que “Marina d’Or, ciudad de vacaciones”).

Durant les properes hores (o com se les hagi d’anomenar a partir d’ara) intentarem arribar a un acord amb les agulles i trobar una solució que ens beneficiï a tots.

Disculpin les molèsties.

P.D: perdoneu la parida. :D És que necessitava desintoxicar-me de l'estudi (o, el que encara és pitjor: intentar estudiar sense aconseguir-ho). Un petó i sort a tots amb els exàmens!!! =)

1. Còpia Romana
2. Reconstrucció de com seria l'Atenea original al Partenó.

MMM! Quina diferència no? A mi em mola més la reconstrucció de Peter Connolly

Desnudo de mujer

Danaide, Rodin.

Acabo de llegir aquest poema a El mundo de hojalata i no he pogut fer més que penjar-lo aquí. És... bé, millor llegiu-lo:

DESNUDO DE MUJER

Para ti nunca fui más que un pedazo
de mármol. Esculpiste en él mi cuerpo,
un cuerpo de mujer blanco y hermoso
en el que nunca viste más que piedra
y el orgullo, eso sí, de tu trabajo.
Jamás imaginaste que te amaba
y que me estremecía cuando, dulce,
moldeabas mis senos y mis hombros
o alisabas mis muslos y mi vientre.
Hoy estoy en un parque, donde sufro
los rigores del frío en el invierno,
y en verano me abraso de tal modo
que ni siquiera los gorriones vienen
a posarse en mis manos porque queman.
Pero, de todo, lo que más me duele
es bajar la cabeza y ver la placa:
"Desnudo de mujer", como otras muchas.
Ni de ponerme un nombre te acordaste.

Amalia Bautista


I a sobre, endecasíl·labs.

Història parida

TOC TOC TOC
- Pots obrir sisplau?
- Mama, és un tal Gaspar que diu que et porta una cosa per a tu.
- Diga-li que això nostre s'ha acabat (què s'ha pensat...).
- Ma mare diu que s'ha acabat noseque(...)Mama! també diu que té una coseta per mi!!! mama! ho puc agafar?
- (A sobre, em ve amb aquestes: mimar a la nena perquè li faci cas...). NI PARLAR-NE!

El rei Gaspar marxa desolat. Una nena no té regal.