-EIXE BLOG-

Petit comiat

2008-03-01T12:12:00.002+01:00

Hola!!!
Molt bon cap de setmana a tots! :D

L'Irene i jo hem decidit tancar un calaix per obrir-ne un altre (això sona a Fita): començar una nova etapa. Canviem de blog! A partir d'ara ens trobareu (juntament amb la participació de l'Uri i la Serra)a:

www.fonduedidees.blogspot.com

Sí, sé el que esteu pensant. És clar que ens fa pena deixar el nostre blog, ja quasi feia un any des de que el vam crear,...però ja no és el mateix, les coses han canviat, no ens podem entossudir a que tot segueixi com abans perquè és impossible.

Avís: el nou blog ara està en procés de gestació. Hi ha poquets articles publicats però com tot blog, ja s'anirà fent a poc a poc. Tanmateix, hi ha molta il·lusió en joc que vol tirar-lo endavant!

L'home que mesura els núvols

2008-02-21T11:19:00.000+01:00

Jan Fabre (Bèlgica)

l'últim...

2008-02-20T23:58:00.004+01:00

Demà, o millor dit d'aquí unes hores ens visitaran els personatges que van marcar la fantasia de molts adolescents. Harry, Ron, Hermione i tota la penya tornen a actuar!

Són ells els qui ens han fet tornar a creure en la màgia després de Peter Pan...!
(afirmació agosarada, ho sé).

Si més no, són els que ens han fet somniar més enllà de les pàgines, els ens han fet sentir capaços de viatjar amb escombra, esmorçar al Gran Saló de Howarts, menjar caramels de tots els gustos, criar dracs, centaures i tota mena de bestioles màgiques, enfrontar-nos a les forces del mal, petonejar-nos amb el Harry,... ejem sí...i sobretot, els que ens han ajudat a obrir l'escletxa de la Imaginació que encara conservem.

Sento haver hagut de posar una foto dels actors però el google només n'he trobat de la pel·li!

Bonanit muggles somniadors!
Muggle Laia

Us estic observant! LLEGIU-ME!

Por los viejos tiempos

2008-02-18T23:04:00.003+01:00

Avui, por los viejos tiempos. Perquè el blog troba a faltar aquesta noia que sempre estava al mig! :) I nosaltres també una miqueeeta, per què no dir-ho...

Aquesta foto té algo. Potser és que sortim les tres fatal... O que cada una mira a un lloc diferent (la Sara, ja se sap, sempre vol sortir de perfil). Però alguna cosa té :)

Ala, ja està... Nostàlgia concluïda :)

Bona nit, forasters, amics, desconeguts, éssers alats, déus-informàtics-filòsofs i altres estranyes criatures que vagueu pel blog! =)

2008-02-17T15:48:00.003+01:00

Aviat farà un any d'aquell dia,
casa l'Ire
la Sara entusiasmada amb certa expressió valenciana
el German rondant per allà
2 portàtils...pa què?
l'Uri, ensenyant-nos...

aixxx, a l'Abril farem l'any xD. Encara no és el moment de celebrar l'aniversari però...

2008-02-16T19:33:00.001+01:00

El amor es la mejor música
en la partitura de la vida.
Sin él serás un eterno desafinado
en el inmenso coro de la humanidad.

Roque Scheneider

NU nº 3

2008-02-15T14:33:00.006+01:00

Que continuï l'oda a la nuesa! xD Bé, aquest és el meu 2n nu, i el 3r del blog...

Amor ANECdòtic

2008-02-14T23:40:00.002+01:00

Per la noia més maca que conec!!! Per la noia més estimada de totes les Basses de Sant Pere! Per la amiga fidel i gran consellera! Feliç dia de Sant Valentí ;-). T'estimuuu!

2n NUU

2008-02-14T22:01:00.001+01:00

Segons la profe, massa llarg el tors...d'això se'n diu estilització xDDDD. És cert però sense la noia original no es veu...

TENDERNESS

2008-02-12T16:07:00.000+01:00

Les coses mai surten com un vol
No podem fer encaixar el que hem idealitzat sempre...amb allò que tenim...
petita reflexió jeje, tòpica però ben certa

no serem mai allò que s'espera de nosaltres
no viurem mai les experiències tal i com ens pensàvem que serien
VISCA EL...RELATIVISME? L'INGRAVIDESA? L'assertivitat...?bé, volia celebrar algo i que sonés una parida i crec que ja ho he aconseguit

http://www.fiddlesticksdallas.com/Demdaco/demdaco_figurines_at_fiddlestick.htm
WILLOW TREE: són escultures de menys d'un pam a l'abast de tothom que vaig descovrir en una botigueta de la carretera d'Esplugues. A mi em transmeten una infinita tendresa.

Cuento hindú

2008-02-09T16:11:00.000+01:00

Mi amigo abrió el cajón de la mesita de noche de su mujer y sacó un paquetito envuelto en un papel blanco.
Este, dijo, no es un simple paquete, es ropa interior.
Tiró el papel y observó la preciosa seda del conjunto.
“Lo compró la primera vez que fuimos a New York, hace 8 o 9 años...Nunca lo usó.” Lo guardaba para una ocasión especial. Bien. Creo que esta es la ocasión adecuada.
Se acercó a la cama y apoyó el conjunto al lado de la ropa que llevaría a la funeraria: su mujer acababa de morir.
Se giró hacia mí y me dijo:” nunca guardes nada para una ocasión especial, cada día que vives es una ocasión especial”.
Todavía pienso cómo me han cambiado la vida estas palabras.
Ahora leo más y limpio menos, me siento en la terraza...y admiro el panorama sin prestar atención a los hierbajos del jardín. Paso más tiempo con mi familia y mis amigos , y menos trabajando. He entendido que la vida es un conjunto de experiencias para gozar, no para sobrevivir.. No guardo nada , uso los mejores vasos todos los días. Me pongo el traje nuevo para ir al supermercado si me apetece. Ya no guardo mi mejor colonia para fiestas especiales, la uso todas las veces que me apetece.
Las frases “un día..” y “ uno de estos días...” han desaparecido de mi vocabulario.
Si merece la pena hacerlo ahora...¿por qué esperar?
No sé lo que habría hecho la mujer de mi amigo, si hubiese sabido que no estaría aquí mañana. Creo que habría llamado a sus familiares y sus amigos más íntimos; a lo mejor habría llamado a viejos amigos para disculparse por viejas peleas...
Me gusta pensar que habría ido a un restaurante chino...Su preferido.
Son estas pequeñas cosas no hechas las que me molestarían si supiera que tengo las horas contadas.
Molesto porque dejaría de ver a los amigos que vería “ uno de estos días”...
Molesto por no escribir esas cartas que quería escribir “algún día”...
Molesto y triste porque no dije a mis hermanos e hijos cuánto les quiero...
Ahora intento no guardar nada que añadiría risa y alegría a nuestras vidas...Cada día me digo a mi mismo que éste es un día especial. Cada día, cada hora, cada minuto es especial...

REPITO: m'heu de tornar a explicar com funciona això de les lletres guais de colors, de mides i formats diferents.
Petons

Nuu femení

2008-02-07T22:30:00.000+01:00

Ohohoh! Què guai ha sigut avui dibuix! a partir d'ara seré 100 % puntual i no penso saltar-me cap classe!!! Ha sigut genial! PINTAR UNA NoIA NUA!!!!! bueno, evidentment la noia era super maca, el cos perfecte, superben proporcionat i una cara molt dolça. Però realment he disfrutat! Sense estalviar pintura! pINZELL amunt i avall!
Ire, vull veure el teu primer dibuixxx!!!

Happy ending by Mika

2008-02-06T12:54:00.000+01:00

This is the way you left me,
I'm not pretending.
No hope, no love, no glory,
No Happy Ending.
This is the way that we love,
Like it's forever.
Then live the rest of our life,
But not together.

Wake up in the morning, stumble on my life
Can't get no love without sacrifice
If anything should happen, I guess I wish you well
A little bit of heaven, but a little bit of hell

This is the hardest story that I've ever told
No hope, or love, or glory
Happy endings gone forever more
I feel as if I feel as if I'm wasted
And I'm wastin' everyday

This is the way you left me,
I'm not pretending.
No hope, no love, no glory,
No Happy Ending.
This is the way that we love,
Like it's forever.
Then live the rest of our life,
But not together.

2 o'clock in the morning, something's on my mind
Can't get no rest; keep walkin' around
If I pretend that nothin' ever went wrong, I can get to my sleep
I can think that we just carried on

This is the hardest story that I've ever told
No hope, or love, or glory
Happy endings gone forever more
I feel as if I feel as if I'm wasted
And I'm wastin' everyday

This is the way you left me,
I'm not pretending.
No hope, no love, no glory,
No Happy Ending.
This is the way that we love,
Like it's forever.
Then live the rest of our life,
But not together.

A Little bit of love, little bit of love
Little bit of love, little bit of love [repeat]

I feel as if I'm wasted
And I'm wastin' everyday

This is the way you left me,
I'm not pretending.
No hope, no love, no glory,
No Happy Ending.
This is the way that we love,
Like it's forever.
To live the rest of our life,
But not together.

Gilmore Girls

2008-02-05T22:47:00.000+01:00

Aviat acabaré la 1a temporada d'aquesta série plena de moments divertits i entrenyables. L'estrella és l'actriu que interpreta Lorelai Guilmore, un personatge que sempre té una frase irònica a la mà, plena de gags per petar-se de riure, i, a la vegada, plena de tendresa. No crec que superi a Scrubs, ni a Heroes però no està malament!!! ;-) Us la recomano si voleu passar una bona estona.
Gràcies pel prèstec Irene.
Laia

Silencio nocturno

2008-02-05T22:24:00.000+01:00

Després de passar-me tota la tarda llegint poemes sobre silencis nocturns, jo també he acabat caient a la temptació d'intentar escriure el silenci:

Así calla la noche.
Las palabras resbalan;
parece que la luna no quiere explicaciones.

Así calla la noche.

Pero ellas ni podrían sospechar
cuánto dice –sin usarlas–
el silencio negro.

Segon primer dia

2008-02-05T21:13:00.000+01:00

La primera profe del segon primer dia titula els temes d'una manera molt poètica. Per posar-vos un exemple, el primer tema es diu "Silencios nocturnos". Després de presentar-se, llegeix un poema en grec clàssic (mai havia escoltat un poema en grec clàssic, i no sé si era la seva veu o què, però us prometo que venien ganes de retrocedir uns 2.700 anys en la Història). I, abans de llegir-lo, diu:

Así suena o se silencia esto.

L'últim profe del segon primer dia, després d'una breu presentació en la que assegura que les classes "irán más a ritmo de break dance que de vals", escriu a la pissarra:

Seguro que ustedes han oído que nuestra lengua procede del latín. ¿Qué quiere decir eso? Vamos a verlo.

¿Qué quiere decir eso? Doncs resulta que cada una de les paraules d'aquestes frases procedeix del llatí (i després d'explicar això ens assegura que aquesta va ser la primera frase que li va venir al cap, que no es va passar hores pensant en paraules llatines :) ).

I així ha transcorregut el meu segon primer dia a la uni. Què dieu? Pinta bé, oi? :P

2008-02-02T17:46:00.000+01:00

Ahora sólo existe el anhelo desnudo,
el sol que se desprende de sus nubes de llanto,
tu rostro que se interna noche adentro
hasta sólo ser voz y rumor de sonrisa.

Mario Benedetti. Sólo mientras tanto

2008-02-01T12:23:00.000+01:00

F e l i c i t a a a a a a a a a a a a t s !

Va per ahir =) No creguis que el blog es va oblidar de felicitar-te, és que estava massa ocupat celebrant el teu aniversari! :) Avui està una mica ressacós, així que només es veu amb cor d'escriure un senzill missatge amb lletres de colors. A veure si demà es digna a posar alguna cosa més... :D

19 megapetoooooons, Laia!

El millor bonanit del cau

2008-02-01T10:06:00.000+01:00

Una filla es queixava al seu pare de la vida i de com les coses li resultaven tan difícils. Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer-s’ho per tirar endavant i començava a creure que s’acabaria donant per vençuda. Estava cansada de lluitat. Sermblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre de nou.

El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar al foc. Aviat l’aigua de les tres olles començà a bullir. En una hi va tirar pastanagues, a l’altra ous i a l’última hi va posar grans de cafè. Les va deixar bullir.
El pare no deia res, la filla esperava amb impaciència preguntant-se què devia està fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va tancar el foc i va treure les pastanagues, els ous i una tassa de cafè.
Mirant a la seva filla, li va dir:
- Digues, Laura, ¿què veus aquí?
- Veig, pastangues, ous i cafè.
- Toca les pastanagues, ¿com estan?
- Estan toves.
- Ara agafa l’ou trenca’l. Com és?
- És un ou dur.
- Ara tasta el cafè. T’agrada?
- Mmmm, sí ha quedat boníssim.
La noia va demanar:
- Què em vols dir amb això, pare?
- Et vull dir que tant les pastanagues, com els ous, com els grans de cafè s’han hagut d’enfrontar al mateix problema: l’aigua bullint. Però cadascun hi ha reaccionat d’una manera diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar per la prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer. L’ou al principi era fràgil, la closca fina protegia un interior líquid; però després de passar per l’aigua bullint l’interior es va tornar dur.
- I el cafè?
- Els grans de cafè són una cosa única: després de passar per l’aigua bullint ells no han canviat, però han transformat l’aigua. Quina d’aquestes tres coses ets tu?
- Què vols dir?

- Quan els problemes truquen a la porta, ¿com reacciones? Ets una pastanaga que sembla forta, però que quan la mala sort o la pena et toquen et tornes dèbil i perds la teva fortalesa? O ets un ou, que comença amb el cor tendre, però que després d’una mort, una separació, o un desengany, et tornes dura i rígida? O bé ets com el cafè? El cafè canvia a l’aigua bullint, l’element que li feia mal. Quant més calenta estigui l’aigua, millor sabor prendrà el cafè. Tant de bo puguis ser així, i reaccionar als problemes de manera positiva, sense deixar-te vèncer, fent canviar les coses al teu voltant per a què siguin milors!

2008-02-01T00:02:00.001+01:00

Imatge impactant!
És per a una campanya publicitària
"If you really want to touch someone, send them a letter"

19 voltes al sol

2008-01-31T23:40:00.000+01:00

19 anys i una pila de regals!!!!!!!!!!!!!!!
Entre ells convé destacar...

una carta de Hogwarts amb una mica de retràs
una classe d'IPOD-Amarok superinteressant
Una capsa de pintures. subratlladors, típexs i pinzells: el somni de tot estudiant
una sobredosi de xocolata!!!!!: dos capses de bombons boníssims i un massatge de xocolata!!!!!!!!!!!!
i una pila de missatges i trucades de la gent que més m'estimooo!!!

Què cal fer per a que un nen/a de 10 anys llegeixi més de 5 minuts?

2008-01-29T23:01:00.000+01:00

La resposta és molt simple:
Un llibre de la PUBERTAT!
Avui he aconseguit que la meva alumne estigués atenta durant 1/2 hora!!!!!!!!!!!!!
La qüestió és: he fet bé obrint-li la porta a aquest tipus de lectura? (a veure, era un llibre adaptat per ella, tot s'ha de dir...), els seus pares els hi hauria semblat bé? els hi hauria d'haver demanat permís!?
Sisplau! Què en penseu?

TV3 - Polònia - Lluis Llach respon al test de "Silenci"

2008-01-29T22:36:00.001+01:00

ONCE

2008-01-29T16:24:00.000+01:00

Per a mi, aquesta és una de les millors escenes de la pel·lícula:

Si us plau, si us plau, si us plau, digueu-me que us he convençut i que la voldreu veure amb mi!!! :P Val moooooooolt la pena! És que totes les cançons són perfectes... I els carrers de Dublin... I els dos actors-músics tan genials... I la història...

Va, digueu-me que sí! =)

L'home de paper

2008-01-28T12:47:00.001+01:00

http://www.petercallesen.com/index/index2.html

Un home de paper, que juga amb el fons i la forma
un home de paper, que fa d'una cosa bidimensional meravelles en tres dimensions
un home mooolt interessant

Littlest Things - Lily Allen

2008-01-28T12:43:00.001+01:00

Un nova cantant que he descovert! ;-)

Reivindicació nº...

2008-01-27T22:14:00.000+01:00

Què és això de projectar pel·lícules amb mala qualitat als cinemes????
Si saben que cada cop és més fàcil baixar-se les estrenes per Internet, perquè no procuren tenir un bon projector, i pel·lis en bon estat?

Per cert, el documental molt guai! Tot i que, té els seus pros! ;-) Molt monos pero la majoria dels animals que hi apareixen!

Terrrrrraaaaaaaaaaaa!
(El mar és com un desert d'aigua, no té camins no té senyals...les veles s'inflaran, el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ooones!)

2008-01-26T12:09:00.000+01:00

VISCA EL TIRAMISÚUUUU DEL CARLES!
Viscaaa!

Terra

2008-01-23T22:11:00.001+01:00

Un reportatge que s'ha de veure!!!
Mira que hi ha documentals que em semblen mortalment avorrits, però aquest pinta molt i molt bé.
I els ànecs són moníssims!
I...pels que no tenen mascotes com jo, gates amb nom de whisky, VISCA ELS PELUIXOS! Ale!

2008-01-21T18:14:00.000+01:00

"La poesia es fa en el llit com l'amor" A. Breton

Mentida!

;-)

El coronel no tiene quien le escriba

2008-01-20T18:21:00.000+01:00

Hammershoi (1900)

Extrajo un frasquito del bolsillo de la camisa y puso sobre el escritorio una pastilla blanca del tamaño de un grano de habichuela.
- Es un martirio andar con esto por todas partes -dijo-. Es como cargar la muerte en el bolsillo.
El coronel se acercó al escritorio. Examinó la pastilla en la palma de la mano hasta cuando don Sabas lo invitó a saborearla.
- Es para endulzar el café -le explicó-. Es azúcar, pero sin azúcar.
- Por supuesto -dijo el coronel, la saliva impregnada de una dulzura triste-. Es algo así como repicar pero sin campanas.

[...]

- Es un gallo contante y sonante -dijo. Hizo cálculos mientras sorbía una cucharada de mazamorra-. Nos dará para comer tres años.
- La ilusión no se come -dijo ella.
- No se come, pero alimenta -replicó el coronel-. Es algo así como las pastillas milagrosas de mi compadre Sabas.

Recordeu aquest fragment? Sortia en un dels mil exàmens de la sele que vam fer a caste... Recordo que una de les preguntes era definir què significava "es como repicar, pero sin campanas", i que aquesta frase em va semblar perfecta.

L'únic que puc dir és que cada cop m'agrada més Gabriel García Márquez...

2008-01-20T11:46:00.000+01:00

Què li deurien trobar els mesopotàmics, els egipcis, els grecs, els de l'Edat Mitjana al brau?

Serà que té una carn molt preuada suposo ja que la majoria de sacrificis eren de bous! Imagino que val més un animal gros i de formes voluptuoses que un d'escarransit, que després de l'ofrena no es pot aprofitar res...

I els cristians? perquè un bou per representar l'evangelista Sant Lluc?? Perquè un copista va dibuixar dos bous a la façana d'una catedral??

Un símbol d'abundància com tant d'altres...(aix quins post més avorrits que em surten últimament).
Però...ep! el més elemental (i d'això no en tinc la més remota idea): perquè el culte al toro a Espanya???

Olé!

Estréssssssssssssssssssss!

2008-01-19T23:17:00.000+01:00

Al borde de un ataque de nervios! xD

2008-01-19T00:34:00.000+01:00

"Hi ha olors que s'ensumen tota la vida perquè s'han percebut per primera vegada un capvespre de tempesta."
Marcel Proust

"...ningú no ha somniat mai una olor...el somni no té nas."
Ambrose Bierce

Aquest intensiu d'estudi no em deixa gaire temps per escriure. Malgrat tot, sempre hi ha un racó al calaix del temps per les petites coses que tant t'agraden...

Fa un parell d'estius vaig conèixer una noia a Colera, un poblet de la Costa Brava, que no tenia olfacte. Arrel d'això se m'ha acudit aquest començament d'una possible història (continuarà xD) de la noia sense olfacte.

Quan la gent es va adonar que la Jana no tenia olfacte ella ja feia temps que se'n ressentia en silenci. Se sentia privada d'una de les capacitats humanes més essencials. La Jana es lamentava de no poder percebre l'aroma dels rosers del jardí de la seva àvia, l'olor de castanyes acabades de coure, l'olor d'herba humida del parc de davant de casa, la fragància de l'encens, l'essència d'un perfum, l'olor de tantes i tantes coses... Ella no entenia què era això d'olorar, per molt que s'hi esforçava i aspirava aire amb força per les dos narius no sentia més que pessigolles. La Jana vivia un inesgotable refredat. Però encara així, no es va cansar mai d'experimentar amb les olors més intenses però ni la fortor de l'alcohol o de les aigües estancades l'aconseguiren treure de la sensació d'indiferència que l'embolcallava dia rere dia. Aviat deixà de cercar l'olfacte per ella mateixa i es va decidir a sortir al carrer. Tenia tant sols quinze anys però una voluntat de ferro. Aquella impotència de no poder saber, de no poder sentir, l'ofegava. Durant un parell de mesos, la Jana es va convertir en la “Noia de les preguntes”. Tant si es tractava d'una mare empenyent un cotxet com si era un executiu clenxinat i perfumat, la Jana els hi barrava el pas i amb la seva mirada inquisitiva i els hi preguntava que sentien en aquell moment. La gent solia ignorar-la marxant a corre-cuita, sense dirigir-li la paraula però de tant en tant, algun curiós s'animava a afegir-se al joc misteriós d'aquella noia tant estranya: una noia d'aspecte fràgil, trencadís, amb el nas ample i les parpelles molt obertes.

No es van fer esperar una bona pila d'apunts sobre diferents olors que havia gargotejat en una llibreta. Amb aquella informació estudiava minuciosament les seves sensacions davant d'una flor, d'un plat flamejant o d'una merda de gos. Per molt difícil que fos, educaria el seu nas. Però res. Absolutament res. El seu nas es negava a despertar-se.

Els metges que la visitaren sempre repetiren la mateixa cantarella: no era una alteració habitual però solia passar-li a un percentatge reduït d'adolescents i l'únic que podia fer era aprendre a viure sense olfacte. I amb aquesta sentència, la Jana va acabar donant la batalla per perduda. Desanimada i decebuda amb ella mateixa, va començar a distanciar-se de la gent que l'envoltava. Aquell autisme intencionat l'anava engolint a poc a poc.

Certeses ben reals o realitats ben certes XD (válgase la redundancia)

2008-01-18T19:09:00.000+01:00

Es ben cert que...
no se res de política...
els macarrons del meu pare són els millors del món
que les relacions humanes es basen en l'economia: sóm éssers egoïstes.
que el Carles ens ha d'impartir classes d'economia filosòfica.
que odio l'art medieval però si t'hi poses li trobes el què. Quan utilitzen corones de llum per referir-se a les capelles o petxines transparents per referir-se als murs plens de finestres...Mola!

Reflexions una mica absurdes (una mica...o molt...) perquè en època d'examens no hi ha temps per pensar gaire xDDDDDDDD (és conya eh?)

PD: sabieu que en el sistema de vassallatge el Senyor besava als llavis al Vassall per tal de segellar la seva aliança. Aleshores, no existia la idea romàntica del "primer beso de amorrrr"
PD: sara, que són les creuades de nens? -seguirem intentant-

Cat Power

2008-01-16T20:32:00.000+01:00

Us presento la Cat Power. La vaig descobrir fa poc, i la veritat és que des d'aleshores s'ha convertit en la meva banda sonora diària. Aquesta és una de les cançons seves que més m'agraden, "The Greatest".

Amb vosaltres, aquesta nit, per oblidar durant 3 minuts els exàmens i recordar com era allò de volar... Cat Power!

Deliris preexàmens

2008-01-16T18:20:00.000+01:00

Tutankamon li va dir un dia a Nefertiti:
"No vull sortir!!! Aquí dins, en aquest bonic sarcòfag si està prou bé. Vull viure sempre darrere d'aquesta sumptuosa màscara."
Nefertiti, sorpresa, li preguntà perquè:
"Passo de ser assessinat per una colla de marrecs en l'examen de Pròxim Orient, si el que saben de mi és una autèntica misèria! Passoooo!!!"

Esperem no deshonrar gaire la bona imatge d'aquest personatge el divendres :D

PD: com us ho feu per posar colorins? i diferents tipus de lletres???

8 deliris gramaticals

2008-01-15T19:35:00.000+01:00

Això d'estudiar gramàtica és una mica desconcertant. Ara em direu que la gramàtica és molt precisa i exacta i que no pot sorprendre't, però resulta que una es posa tranquil·lament a estudiar (això de tranquil·lament és relatiu, sí) i es troba coses com aquestes:

1
Corregir el siguiente texto, adecuándolo al estilo académico.

"He podido ver en el texto claramente la visión del autor. Podemos relacionar el personaje principal con su propia vida, o sea, es una autobiografía: un hombre que se quiere morir. Pero cuando dice que quiere morirse no quiere decir esto de verdad sino que en mi opinión lo que quiere decir es que su mujer le haga caso. De hecho, no tengo ninguna duda, quiere que todo el mundo le haga caso. En el fondo, tiene una gran depresión que no le deja ni salir a trabajar, esto le pasa porque no es feliz con su vida."

Sabeu a què em recorda? A allò de:

- ¿Y qué pasa después?
- Que se muere.
- ¿Y después?
- ¡¡Que se muere!!

Bé, no sé exactament com era, però algo hi ha, no? jejeje.

2
La verdad es que, de todas, la poesía esa de "...su voz, cual alondra, me despierta..." es la más cursi. ¿Cuál has escrito tú? ¿No será ésa?

(Pues sí, señorita; acaba usted de ofenderme mucho. Soy de los que opinan que no hay mejor despertador en el mundo que un par de alondras que, tras la ventana, dejan oír su grácil canto).

3
Juanito iba a la escuela.
Estaba muy preocupado por la clase de matemáticas.
Temía no poder controlar la clase.
No era justo que el profesor se la dejara a su cargo.
Normalmente eso no forma parte de los deberes de un bedel.

4
- Perdone, ¿podría decirme la hora?
- Sí.

5
Dejando de lado las buenas películas, la mayoría de las películas son malas.

6
Ella no es lesbiana, pero su novia, sí.

7
Los híbridos son estériles y tienen hijos también estériles.

8
Compré un Ford. Un coche en el que el Presidente Wilson recorrió los Campos Elíseos era negro. El dialecto inglés negro ha sido ampliamente discutido. Las discusiones entre los presidentes terminaron la semana pasada. Una semana tiene siete días. Todos los días alimento a mi gato. Los gatos tienen cuatro patas. El gato está sobre el felpudo. Felpudo tiene siete letras.

No són acudits, no, només és... gramàtica.

I ara és quan dieu: Però tu no havies d'estudiar gramàtica?!

2008-01-14T13:19:00.000+01:00

Aquests dies entre la carrera i tot plegat he estat pensant una mica amb la mort. crec que ho hauria de fer més sovint, la por no m'ha deixat donar-li tantes voltes com és necessari.
Hi ha una au mitològica, el fènix (si, la del harry potter xD) que quan es mor el pare, parteix des d'Arabia i vola fins al temple del Sol/ Horus. Trasllada el cos del seu pare amb un ou de mirra, tant gran com és capaç de portar.
Al llegir aquesta història m'ha semblat tant bonica que no he pogut resistir la temptació de penjar-la al blog. En certa manera tots volem amb grans esforços per portar el cos de la persona estimada a un lloc especial.

Paraules d'artista

2008-01-14T10:54:00.000+01:00

"Parlem doncs, del color des de l'únic punt de vista de l'art. Del color com a llenguatge de l'ull que l'escolta, de la seva virtut de suggestió, que serveix per desenvolupar la imaginació, decorar els somnis, obrint una nova porta vers l'infinit i el misteri."

Gauguin (La mentida de la veritat)

La mentida de la veritat és un dels exemples més clars on un autor escriu sobre la seva pròpia obra fent-se propaganda d'ell mateix.

"Em serveixo del color arbitràriament per expressar-me amb més intensitat"

Van Gogh

"Què és l'art? Prostitució.""Pour avoir des souliers elle a vendu son âme"

(Baudelaire) Com sempre el Gran provocador.

Oh what a world!

2008-01-12T22:49:00.000+01:00

Sísísí, ho sento, però no m'he pogut reprimir... Aquí teniu l'espectacular... L'únic... L'incomparable... Rufus Wainwright!

Aquesta és una cançó que m'encanta =)

Men reading fashion magazines
Oh what a world it seems we live in!
Straight men, oh what a world we live in...

Why am I always on a plane or a fast train,
oh what a world my parents gave me,
Always travelling but not in love...

Still I think I'm doing fine,
wouldn't it be a lovely headline:
“life is beautiful” on the New York Times!

ES BUSCA altra vegada

2008-01-12T17:34:00.000+01:00

Coneixeu una noia exòtica de cabellera daurada i silueta danone? doncs em sembla que presagio un ja definitiu divorci amb ella. No crec que sigui una qüestió sentimental, si no més aviat, un tema de deixadesa: sorgeixen noves temptacions, altres portes per entrar, uni, nous amics guais, un xicot potser...en fi, si algú em pot ajudar a buscar-la...o millor! si la jove i formosa fembra (frase carles) s'entrega ella mateixa ... XD

EL BLOG

Laia: Sara! et volem veure! i et trobem a faltar! no te'n adones? :D:D Digues quelcom algun dia!!

Lili: la noia que parlava amb les titelles

2008-01-11T20:12:00.000+01:00

Títol: Lili
Compositor : Kaper, Bronislau
Any : 1953
Duració : 72:21

UOOOOOOOOOOOOOOOOO! Acabo de veure un trosset d'aquesta pel·li per nens! és super tendra ;-)!!!! M'ha agradat moltttt jejeje. En el món del circ, un antic ballarí coix fa espectacles de titelles que tenen molt d'èxit. I en aquestes apareix la pura Lili, que també participa dels espectacles, implicant-se de tal manera, que sembla que els titelles cobrin vida. La Lili plora i riu amb ells però mai s'enrecorda que darrere de la cortina hi ha el seu amo que els mou i els fa parlar, i que sota el seu malhumor hi ha una persona que se l'estima xDxD. OHHHHHHHHHHHHH!
Ho sento! sóc molt quica però una vez al año no hace daño, i més després d'un examen com el d'avui.

1r exaMen superat!

2008-01-09T12:14:00.000+01:00

Guerrers de RIACE de Fidies (Guerrer B)
Qui no s'enamora d'aquesta estàtua :-D. És dels pocs bronzes que m'agraden!!!! i ha sortittttt! síiiiiiiii!!! vaya tela d'examen, aquesta dona em fara parar boja.

Disculpin les molèsties

2008-01-08T20:52:00.000+01:00

Senyores i senyors, sentim informar-los que s’ha produït una avaria en el sistema. Les agulles dels rellotges s’han declarat en vaga fins que no canviem el seu recorregut. “Estem fartes de fer sempre la mateixa volta”, ha declarat avui l’agulla minutera del rellotge del Big Ben, que sembla que ha estat proclamada portaveu internacional de les agulles dels rellotges. “Hem arribat a un punt crític. Portem molts anys de convivència pacífica amb els nombres, però ja no els suportem més. Sempre amb aquests aires de superioritat...! Creuen que tot gira al seu voltant. Creuen que són infinits, exactes i perfectes. Ja els agradaria! Després de segles i segles d’aguantar els seus fums, hem decidit divorciar-nos. Així que ens declarem en vaga fins que se’ns separi d’ells i la seva exactitud, rellotge per rellotge. Volem una mica de llibertat! Ens podríeu utilitzar per cosir; les nostres companyes agulles estan molt contentes de la seva convivència amb els teixits”, ha explicat eloqüentment aquest matí la portaveu de les agulles.

Així que, a partir d’avui, s’hauran d’acomiadar del temps. Adéu a les hores i als minuts, adéu als segons... Adéu a la puntualitat o a la impuntualitat. Per fi tenen, davant seu, aquella vida intemporal i eterna que tant desitjaven. (Aprofito per recordar que, si volen gaudir realment d’aquest temps sense temps, cap lloc millor que “Marina d’Or, ciudad de vacaciones”).

Durant les properes hores (o com se les hagi d’anomenar a partir d’ara) intentarem arribar a un acord amb les agulles i trobar una solució que ens beneficiï a tots.

Disculpin les molèsties.

P.D: perdoneu la parida. :D És que necessitava desintoxicar-me de l'estudi (o, el que encara és pitjor: intentar estudiar sense aconseguir-ho). Un petó i sort a tots amb els exàmens!!! =)

2008-01-08T13:54:00.000+01:00

1. Còpia Romana
2. Reconstrucció de com seria l'Atenea original al Partenó.

MMM! Quina diferència no? A mi em mola més la reconstrucció de Peter Connolly

Desnudo de mujer

2008-01-07T21:56:00.000+01:00

Danaide, Rodin.

Acabo de llegir aquest poema a El mundo de hojalata i no he pogut fer més que penjar-lo aquí. És... bé, millor llegiu-lo:

DESNUDO DE MUJER

Para ti nunca fui más que un pedazo
de mármol. Esculpiste en él mi cuerpo,
un cuerpo de mujer blanco y hermoso
en el que nunca viste más que piedra
y el orgullo, eso sí, de tu trabajo.
Jamás imaginaste que te amaba
y que me estremecía cuando, dulce,
moldeabas mis senos y mis hombros
o alisabas mis muslos y mi vientre.
Hoy estoy en un parque, donde sufro
los rigores del frío en el invierno,
y en verano me abraso de tal modo
que ni siquiera los gorriones vienen
a posarse en mis manos porque queman.
Pero, de todo, lo que más me duele
es bajar la cabeza y ver la placa:
"Desnudo de mujer", como otras muchas.
Ni de ponerme un nombre te acordaste.

Amalia Bautista

I a sobre, endecasíl·labs.

Història parida

2008-01-05T23:40:00.000+01:00

TOC TOC TOC
- Pots obrir sisplau?
- Mama, és un tal Gaspar que diu que et porta una cosa per a tu.
- Diga-li que això nostre s'ha acabat (què s'ha pensat...).
- Ma mare diu que s'ha acabat noseque(...)Mama! també diu que té una coseta per mi!!! mama! ho puc agafar?
- (A sobre, em ve amb aquestes: mimar a la nena perquè li faci cas...). NI PARLAR-NE!

El rei Gaspar marxa desolat. Una nena no té regal.

Hola i adéu (o adéu i hola, més aviat)

2007-12-31T18:53:00.000+01:00

Així s'acomiada el cel, amb tots els colors. Encara que no sé si ell deu notar una cosa tan subtil com un canvi d'any...

I la grua ja està preparada per començar a construir el

D'aquí poc començarem a omplir-lo =) Brindis, somriures, art, i totes aquestes coses...

Així que adéu. Adéu i hola. Hola i adéu.

I la cançó que no podia faltar: Un año más, de Mecano. No me la deixa penjar l'ordinador!!! sniff :( Bé, així podeu tararejar-la :P

Y decimos adiós

y pedimos a Dios

que en el año que viene

a ver si en vez de un millón

pueden ser dos.

(verd d'esperança, és clar!)

:D FINS L'ANY QUE VE, BLOGOLOQUEROS!

2007-12-30T14:21:00.000+01:00

"No és dolcíssim riure dels qui em volen mal?" Atenea
Àiax de Sòfocles

"Triumfar, aquest és entre els homes un déu"
Coèfores d'Esquil

"Per a la malaltia de l'odi existeix la medicina de les paraules"
"Deixa'm doncs que em,malteixi d'aquest mal, ser boig per excés de bondat és una noble bogeria"
Prometeu encadenat d'Esquil

descoberta del dia

2007-12-29T14:10:00.000+01:00

Hola!
Buscant fotos artístiques al google, mireu on he anat a parar! sí, s'accepten comentaris tipus "ets una sortida"! però...poses "artístic" al google i mira! tot són persones despullades. He trobat 1 blog molt...ejem curiós. no m'agraden els poemes i les fotos dels tios no són gens agradables, però segons l'autor, està fent una "performance"; aquella paraula maleïda que no paren de dir a classe i he pensat que no estava de més posar-ne un exemple.

si voleu mirar-vos el blog: elartistadesnudo.blogspot.com.

28 de desembre...

2007-12-28T14:42:00.001+01:00

A la Marta l'ha raptat aquest matí una màfia xinesa, i només li han donat dues opcions per salvar-se: un dia sencer de menjar xinès o pujar al Dragon Khan (a la zona xinesa de Port Aventura) uns quants cops seguits. Per què t'has decidit, Marta? :)

La Laia, de tant mirar art, ha estat xuclada per un quadre, i ara està condemnada a ser una Menina la resta dels seus dies. No percebeu en una de les Menines una mirada diferent? :P

La Sara s'ha quedat atrapada en un episodi de la història medieval i, per molt que ho intenta, no pot tornar al segle XXI. On ets, Sarutxi? :P

L'Anna s'ha quedat completament desorientada -la seva brúixola ha decidit assenyalar només allò que ella desitja- i vaga feliç i perduda per Lisboa.

El German ha fet "clic" i, de cop i volta, s'ha convertit en llum i ha desaparegut amb el flash.

L'Eixeblog ha decidit que ja n'està fart, de les seves tres mares, que ja té edat suficient per independitzar-se, així que ha llogat un piset compartit amb l'Oigayqué, les Patufetes i el blog de l'Uri.

Parlant de l'Uri, es veu que ha comprat 15 portàtils japonesos per error, i ja el tenim volant cap a Japó amb un diccionari de japonès a la maleta i uns quants llibres de Plató (el viatge és llarg). ;P

Del Carles ja no en queda més que uns quants silencis de negra en un pentagrama.

I jo... No sé com ha passat, però m'he quedat atrapada dins el teclat. Crec que no podré sortir fins que escrigui les paraules màgiques...

FELIÇ DIA DELS INNOCENTS! =D

Ranking de pelis disney

2007-12-27T12:47:00.000+01:00

EIiiiiiiii! 2/3 pelis senceres o sel·lecció de les millors escenes

PROPOSTES!!!!!!!!!!!!!:
Fantasia 1/2
Peter Pan 1/2, Pocahontas 1/2, Sireneta 1/2, Rei LLeó 1/2, Aladí 1/2/3...el que volgueu (jo sempre aposto per la 1.
Canta con nosotros
Gags. Jo tinc algunes històries que no són de cap pel·li però molen (de disney clar)
jJijiji

V A L S

2007-12-26T22:06:00.000+01:00

Ballem un vals. Sí, ara mateix! Per celebrar-ho tot... Només cal una mica de màgia, un grapat de records i un somriure... =)

BSO: La valse d'Amélie, Yann Tiersen.

Transformador de fitxers .mov a .avi: Ger! :) (Que si no se m'enfada...)

Actors: no cal dir-ho, oi? ;)

2007-12-25T22:01:00.000+01:00

Olivia Olson (Love actually). M'encanta!!!!
si, sé que és molt cursi, però mira, què hi farem! SÓC CURSI! aRGGGGGGGGGG! Ja m'he desfugat.
1 petó

BOOOOOOOOOOON NADAL!

2007-12-25T00:31:00.000+01:00

Mengeu molts torrons!

Serra, quiero saberrrrrrr
un petonet
Laia

Le parapluie

2007-12-23T01:35:00.000+01:00

Me parece tan raro que esto sea realmente una despedida. En fin, no tengo tampoco mucho que decir. Lo único importante es lo que no te digo.

Estampida

2007-12-22T21:24:00.000+01:00

Port Aventura torna a nosaltres amb comptagotes...

Aquí teniu el vídeo de l'estampida, fet per la Collell i retocat pel German:

Estampida (estampidÃssima!) from German PÃ©rez on Vimeo.

Heu notat el moment en què al German se li cauen les ulleres? Digueu-me cega, però jo, per més que miri el vídeo, no el veig... Seguirem buscant :D

Cadàver exquisit

2007-12-16T23:28:00.000+01:00

Un bon dia de primavera -si no recordo malament-, el German, la Sara i jo vam descobrir aquest joc en una llibreria feminista amb molt d'encant (la llibreria Pròleg). Després el vam intentar repetir, però ja no va ser el mateix...

"Cadàver exquisit".

El nom ja promet, oi?

(Tranquils, que no cal matar ningú!)

És un joc (o una tècnica, si voleu) que van inventar els surrealistes francesos el 1925: una persona escriu una paraula o una frase, doblega el full perquè el següent no vegi què ha escrit, el següent escriu una altra frase... I així successivament. Ells jugaven així: el primer escrivia un nom, el següent un adjectiu per a aquell nom, el tercer un verb, el quart un altre nom... I en desplegar el full... tatxan! Sorgeix la màgia...

Le cadavre exquis boira le vin nouveau

(El cadàver exquisit beurà el vi novell).

Aquesta va ser la primera frase que els va entusiasmar. I així van anomenar el joc.

Però no només es pot jugar amb paraules, no... També s'hi pot jugar amb imatges! Fa uns dies vaig anar a veure l'exposició d' Yves Tanguy, un pintor surrealista, al MNAC, i vaig descobrir que els cadàvers exquisits també es poden fer amb pintura... En aquest cas, els pintors dibuixen cossos: el primer pinta el cap, el segon el bust i el tercer les cames...

I poden sortir coses com aquesta:

La idea procedeix del poeta Isidore Ducasse -autodenominat Conde de Lautréamont-, que defineix la bellesa com la trobada fortuita en una taula de dissecció d'una màquina de cosir i un paraigües.

Dit això... Per quan una sessió surrealista amb te, encens i cadàvers exquisits? =D

:D

2007-12-16T21:25:00.000+01:00

Millor no!

PORT AVENTURA

2007-12-15T21:24:00.000+01:00

Fotos del Port Aventura. Les dues de grup:

M'estalvio la de la Marta sortint del Dragon Kant perquè no sé si li agradaria...però marta, realment la situació no deixa de ser molt divertida. L'Uri i l'Ire hiperfeliços i tu totalment descolocada ;-)
I per avui ja n'hi ha prou de fotos no trobeu! si hi ha alguna que volgueu censurar, només m'ho heu de dir :D.

Festa Bera!

2007-12-15T20:56:00.001+01:00

Sippp! divendres es va inaugura l'autoescola del pare de la Berins, i fa unes setmanes vam assistir a l'aglomerada festa dels 18 de la Bera (i de resquillada, la de l'Irene i el Ger): una festa aparentment sorpresa. La Laia, aquella noia d'ulls blavíssims i molt empanada :-), em va passar unes quantes fotos moooolt interessants que no m'he pogut estar de penjar-les al blog. Les més esbojarrades de la nit crec que van ser la Blanca, la Maria i la Marina (es pot constatar clarament a les fotos ;-)).

Siii, se que això ja queda lluny però...val més tard que mai no?

Tinc el record de molta gent, molts crits, molt de soroll, una mare atabalada que s'havia encarregat de tot, un pa de pessic molt bo, molts i molts regals, un àlbum de fotos currat, un joc fet a mà molt guai, aps! i la Bera-miss!!! molt important! jeje. I després el concert dels Pets...Aixxx! els records es confonen xD, començo a perdre la memòria, li hauré de demanar a la Bera aquell joc tant fantàstic,...em faig gran!! xDxDxD

2007-12-14T15:53:00.000+01:00

"Rodoreda era una barreja de timidesa i d’orgull, d’espontaneïtat i d’hermetisme, de fortalesa i d’indefensió. Era, sobretot, davant d’una càmera, una gran seductora, que reia de manera franca, directa. I sabia, com les dames de món, cavalcar amb picardia una cama damunt de l’altra i mantenir en la mirada una punta d’ingenuïtat. O d’ironia. Ara: defensava amb duresa, treballada per una llarga història d’il·lusions i desenganys, de pactes i renúncies, la seva solitud, i amb la solitud, la seva independència, la seva necessitat de navegar sense rumb, de concentració i d’exploració interior fins a resultar esquerpa, distant. (En una de les cartes que he citat, per exemple, em diu que l’han invitada a anar a Berlín: «no sé què fer. Per una banda, em fa il·lusió, per l’altra em sembla una pèrdua d’energia i una carallada per fer-me mirar a mi que m’agrada tan poc que em mirin», tan poc que, a vegades, si advertia que algú, un periodista o un lector fervorós, tant se val, rondava la casa per assaltar-la, barrava portes i finestres, desconnectava els timbres, els telèfons i es feia la fugida.) De fet, era com una enorme calaixera, plena de compartiments i de racons, que molt de tant en tant obria o deixava obrir i que si, algun cop, ho feia, tancava ràpidament. O donava a entendre que els compartiments oberts, com una nina russa, en contenien d’altres més profunds, i aquests, encara d’altres de més profunds, que per definició eren els essencials. Uns compartiments (o uns racons), on amuntegava, per un costat, els somnis i les experiències més íntimes, i, per l’altre, les lectures més variades."

Joaquim Molas
Barcelona, 9 de març 2002

2007-12-11T22:06:00.000+01:00

Poesia visual...
un món de conceptes...
He descovert avui aquest poema de Brossa.
què ens pots explicar Ire?

IEP! on és la nova enquesta ;-)

Això és el que toca

2007-12-10T16:51:00.000+01:00

(Almenys a mi)

Però sempre hi ha alguna cosa que em distreu del que estic estudiant i em suplica: "Fes-me una foto...". I... Com negar-s'hi? =)
És el que passa quan s'està estudiant l'enorme utilitat de les coses inútils :)

Us presento els meus estimats 'subratlladors' tutti colori :P

I us deixo amb dues frases:

"La vida es algo demasiado serio como para con ella hacer literatura" (Antonio Marichalar)

Què opineu?

I l'altra és un vers de Rafael Alberti que jo trobo mooooolt genial:

Me parece que voy a tener que llorar porque esta madrugada una farola de gas asesinó mi bicicleta.

=)

... 11 dies i vacances!

LISBOA!

2007-12-09T22:25:00.000+01:00

Sí, sé que em mataràs quan vegis la foto però no ho he pogut evitar!!! Un viatge fantàsticccc!!!! Res a criticar! Tot absolutament genial!!!! Segur que serà una experiència difícil d'oblidar.

Prínceps blaus

2007-12-05T18:08:00.000+01:00

Avui, llegint un llibre d'anglès he somrigut amb aquesta frase:

"SO YOU STOP BEHAVING LIKE A LOVESICK FROG AND DO WHAT I TELL YOU"

noooo! que segueixi sent com un "lovesick frog" :DDDD

Un petonet
Laia

"Merda d'artista"

2007-12-03T15:28:00.000+01:00

Thérèse rêvant de Balthus

Coses que cal saber per ser un/a bon/a estudiant d'història de l'art:
que els dilluns els museus tanquen, que per molt que t'hi presentis amb bona fe no et deixaran passar.
parlant de fe, que t'has d'apendre els quatre evangelistes, les maneres de representar la verge, el pantocrator, i tota la pesca encara que mai t'hagi interessat la religió. Per anar bé, t'hauries de llegir bona part de la bíblia.
que no t'has de riure davant "La merda d'artista" sinó plantejar-te si allò és art, o no (el riure que se't escapa, ja ho diu tot però...).
que...
Jjejeje. bueno, res, només volia fer una mica de broma!
Un petó
Laia

Antígona i María Zambrano

2007-12-02T23:01:00.000+01:00

...En este tiempo aún palpitante, poblado de víctimas en busca de sacrificio, por no saber qué hacer del ser y de la vida, por vértigo del tiempo, por espanto de ese "tienes frente a ti toda la vida" -que al adolescente angustiado se le repite- desconociendo que es eso justamente lo que le espanta: tener frente a sí toda la vida, toda como una esfera compacta, inaccesible como un absoluto del vivir instante a instante.

María Zambrano, La tumba de Antígona.

I com aquest trosset en podria haver posat mil més... Perquè aquestes dues dones (Antígona i Zambrano) són gegants, gegantíssimes!

El llibre comença així:

Antígona, en verdad, no se suicidó en su tumba, según Sófocles,
incurriendo en un inevitable error, nos cuenta. Mas ¿podía Antígona darse la
muerte, ella que no había dispuesto nunca de su vida?

María Zambrano li dóna a Antígona el que Sófocles va negar-li: temps i veu.

=)

Us el recomano moltíssim! És curtet (65 pàgs.), però molt intens! És un llibre per llegir amb calma... Però bé, ara arriba el Nadal i tindrem una miiica de temps!!! :D

Un petó! Espero que vagi molt bé la setmana! 4 dies de festa, no està malament...! :P I als que teniu exàmens, molta sort i ànims!

Good Woman

2007-12-02T00:37:00.000+01:00

Això és el que sou vosaltres, noies. Per dir coses com que voleu ser "un blog ben vistós ple d'anècdotes, curiositats i xafarderies ben sucoses".
Us deixo amb els vostres personatges preferits, i una cançó que acabo de descobrir i que m'encanta. "Good Woman", de Cat Power. Una dona gegant =)

EixeBlog.

Torno a escriure

2007-11-29T21:38:00.000+01:00

DISPERSEM-NOS!

2007-11-28T16:37:00.000+01:00

Què és això de no actualitzar al blog? :D -és un monòleg interior, no estic fotent bronca a ningú-.doncs mira, avui que tinc una miqueta de temps m'he dit vaaa posa un parell de fotos de campaments, bé ejem, d'una part de campaments, la part del camping val més no posar-la -los trapos suciosss-. Va ser guai la ruta! molt guai! a mi em va encantar jeje! La frase meva que va quedar de campaments va ser un dia que hi havia molta boira i evidenment ens vam perdre. A mi no se'm va acudir res més que dir: "bueno doncs, dispersem-nos i que cadascú busqui on pot ser el camí!" Ala doncs! cada dia em recordaven el meu "dispersem-nos" d'inconscient que no sap moure's per la muntanya. :D:D
Va! expliqueu alguna anècdota al blog: un aniversari sorpresa que no surt com s'ha previst,...una conversa interessant :D plis! plis! plis!

Chartres

2007-11-25T22:36:00.000+01:00

Possible examen suspès. El que estudïi demà dictaminarà el seu destí.
Nanit!!!
Laia
PD: el que dóna de si una simple foto :D. Merci pels comments!

2007-11-19T22:44:00.000+01:00

:D

2007-11-14T14:02:00.000+01:00

Charles Morris va dir que l'art, al no ser una activitat que faci tothom, és on hi ha més relacions simbòliques.
Però que passa amb l'art contemporani?
No respon a cap de les dues preguntes que ens fem quan estem davant d'una obra d'art:

- Què és?
- Per a què serveix?

L'art figuratiu ja d'entrada, et contesta almenys la primera pregunta. Però l'art abstracte no ens obliga a contestar aquests interrogants, potser perquè no tenen resposta. Amb l'art contemporani només podem fer una cosa: apreciar, contemplar (que en definitiva és el primer que fem sempre amb totes les coses: contemplar les formes). Així doncs, l'art contemporani ens ensenya a posar en funcionament allò més elemental!

Finalment, Morris va acabar concloent que les relacions són fonamentalment artístiques i que l'art és la manera que tenim els humans per relacionar!

RUFUS

2007-11-11T19:25:00.000+01:00

Ell és Rufus Wainwright. És moltíssim més que genial. I en concert enamora...

Us deixo amb Cigarettes & Chocolate Milk. Quan la va tocar em vaig emocionar... :)

"Cigarettes and chocolate milk
These are just a couple of my cravings
Everything it seems I like's a little bit stronger,
A little bit thicker, a little bit harmful for me..."

Sopar Solso

2007-11-10T18:17:00.000+01:00

Primera anècdota de la nit:

1r pla) Laia i Bera caminant pel carrer major coincideixen amb l'Uri, la Laia i la Clara que pugen pel carrer Bonavista.

2n pla) la Clara pregunta: us en recordeu de mi?

I la Laia, tant espontània com sempre diu:
- Oi tant! tu ets la clàudia oi?
UUUUUUUUUUi! casi Laia, casi. M'encanta la teva naturalitat
Petons,
Laia
PD: MERCI MARTA PER AQUEST SOPAR TAN GENIAL!

El diccionari també?!

2007-11-05T18:10:00.001+01:00

Doncs sí... El diccionari també és masclista. O si no llegiu aquesta definició de la RAE:

huérfano, na.

1. adj. Dicho de una persona de menor edad: A quien se le han muerto el padre y la madre o uno de los dos, especialmente el padre.

I si se't mor la mare què ets? Huérfana de segunda categoría?

I no només és masclista, sinó també una mica estrambòtic... Una altra d'aquestes coses incomprensibles és que ja no es pot dir "vinagrera" per referir-se a l'utensili amb què servim el vinagre... sinó "convoy". Ejemmm, sí...

Sí, sí, fins i tot els diccionaris comencen a estar una mica bojos...

Caperucita roja políticamente correcta

2007-11-05T17:39:00.000+01:00

A veure si rieu tant com jo llegint la versió políticament correcta de la Caputxeta... :P

Sé que a primera vista pot semblar molta lletra, però val la pena ;)

Érase una vez una persona de corta edad llamada Caperucita Roja que vivía con su madre en la linde de un bosque. Un día, su madre le pidió que llevase una cesta con fruta fresca y agua mineral a casa de su abuela, pero no porque lo considerara una labor propia de mujeres, atención, sino porque ello representa un acto generoso que contribuía a afianzar la sensación de comunidad. Además, su abuela no estaba enferma; antes bien, gozaba de completa salud física y mental y era perfectamente capaz de cuidar de sí misma como persona adulta y madura que era.

Así, Caperucita Roja cogió su cesta y emprendió el camino a través del bosque. Muchas personas creían que el bosque era un lugar siniestro y peligroso, por lo que jamás se aventuraban en él. Caperucita Roja, por el contrario, poseía la suficiente confianza en su incipiente sexualidad como para evitar verse intimidada por una imaginería tan obviamente freudiana. De camino a casa de su abuela, Caperucita Roja se vio abordada por un lobo que le preguntó qué llevaba en la cesta.

-Un saludable tentempié para mi abuela quien, sin duda alguna, es perfectamente capaz de cuidar de sí misma como persona adulta y madura que es -respondió.

-No sé si sabes, querida -dijo el lobo-, que es peligroso para una niña pequeña recorrer sola estos bosques.

Respondió Caperucita:

-Encuentro esa observación sexista y en extremo insultante, pero haré caso omiso de ella debido a tu tradicional condición de proscrito social y a la perspectiva existencial -en tu caso propia y globalmente válida- que la angustia que tal condición te produce te ha llevado a desarrollar. Y ahora, si me perdonas, debo continuar mi camino.

Caperucita Roja enfiló nuevamente el sendero. Pero el lobo, liberado por su condición de segregado social de esa esclava dependencia del pensamiento lineal tan propia de Occidente, conocía una ruta más rápida para llegar a casa de la abuela.

Tras irrumpir bruscamente en ella, devoró a la anciana, adoptando con ello una línea de conducta completamente válida para cualquier carnívoro.

A continuación, inmune a las rígidas nociones tradicionales de lo masculino y lo femenino, se puso el camisón de la abuela y se acurrucó en el lecho.

Caperucita Roja entró en la cabaña y dijo:

-Abuela, te he traído algunas chucherías bajas en calorías y en sodio en reconocimiento a tu papel de sabia y generosa matriarca.

-Acércate más, criatura, para que pueda verte -dijo suavemente el lobo desde el lecho.

-¡Oh! -repuso Caperucita-. Había olvidado que visualmente eres tan limitada como un topo.

-Pero, abuela, ¡qué ojos tan grandes tienes!

-Han visto mucho y han perdonado mucho, querida.

-Y, abuela, ¡qué nariz tan grande tienes!... relativamente hablando, claro está, y su modo indudablemente atractiva.

-Ha olido mucho y ha perdonado mucho, querida.

-Y... ¡abuela, qué dientes tan grandes tienes!

Respondió el lobo:

-Soy feliz de ser quien soy y lo que soy -y, saltando de la cama, aferró a Caperucita Roja con sus garras, dispuesto a devorarla.

Caperucita gritó; no como resultado de la aparente tendencia del lobo hacia el travestismo, sino por la deliberada invasión que había realizado de su espacio personal.

Sus gritos llegaron a oídos de un operario de la industria maderera (o técnicos en combustibles vegetales, como él mismo prefería considerarse) que pasaba por allí.

Al entrar en la cabaña, advirtió el revuelo y trató de intervenir. Pero apenas había alzado su hacha cuando tanto el lobo como Caperucita Roja se detuvieron simultáneamente.

-¿Puede saberse con exactitud qué cree usted que está haciendo? -inquirió Caperucita.

El operario maderero parpadeó e intentó responder, pero las palabras no acudían a sus labios.

-¡Se cree acaso que puede irrumpir aquí como un Neandertalense cualquiera y delegar su capacidad de reflexión en el arma que lleva consigo! -prosiguió Caperucita-. ¡Sexista! ¡Racista! ¿Cómo se atreve a dar por hecho que las mujeres y los lobos no son capaces de resolver sus propias diferencias sin la ayuda de un hombre?

Al oír el apasionado discurso de Caperucita, la abuela saltó de la panza del lobo, arrebató el hacha al operario maderero y le cortó la cabeza.

Concluida la odisea, Caperucita, la abuela y el lobo creyeron experimentar cierta afinidad en sus objetivos, decidieron instaurar una forma alternativa de comunidad basada en la cooperación y el respeto mutuos y, juntos, vivieron felices en los bosques para siempre.

James Finn Garner.

P e r f e c t D a y

2007-11-02T23:57:00.000+01:00

Just a perfect day,
Drink sangria in the park.
And then later, when it gets dark,
we'll go home.

Just a perfect day,
Feed animals in the zoo.
Then later a movie too,
and then home.

Oh it's such a perfect day
I'm glad I spent it with you.
Oh such a perfect day
You just keep me hanging on,
You just keep me hanging on.

Just a perfect day,
Problems all left alone.
Weekenders on our own,
It's such fun.

Just a perfect day,
You make me forget myself.
I thought I was someone else,
Someone good.

Oh it's such a perfect day,
I'm glad I spent it with you.
Oh such a perfect day,
You just keep me hanging on,
You just keep me hanging on.

You're going to reap just what you sow...

~ Lou Reed. ~

Perdoneu que em posi sentimental, però així és més o menys un dia amb vosaltres... =)
You just keep me hanging on...

Sabeu que tenim pendent un pícnic (pique-nique xD), oi? Estovalles de quadres vermells, cistellet ple de menjar deliciós, gespeta... I després de dinar farem sessió de fotos artístiques i pintarem nenúfars. Sí o sí? :)

Un petó, preciosos i precioses! Gaudiu del pont...

2007-11-01T14:15:00.000+01:00

Arenas de soledad
Empezar de nuevo
sin destino y sin tener
un camino cierto que, me enseñe a no perder la fe
y escapar de este dolor sin pensar en lo que fue
¿cuanto aguanta un corazón sin el latido de creer?

[estribillo:]
En lo bello en la verdad de la esperanza
de esta sed de amar
en los sentimientos que se quedan
sueños que perduran
y busqué y subÍ y fui preso entre las alas del amor
sin distancia y sin recuerdos
en las arenas de esta soledad

Presa de un silencio roto
hijos del amanecer
que nunca alcanzó esa luz, tan confundida en el placer
y cierro los ojos, sólo para comprender
cuánto aguanta un corazón sin el latido de creer

Dama d'Auxerre

2007-11-01T00:19:00.000+01:00

-Blog, perquè t'has quedat estancat? tens por de crèixer?
- No, el que em passa és que he de conviure amb tres noies que no em fan gaire cas últimament. M'hauré d'emancipar i muntar-me tot solet la vida, em tenen ben abandonat.

Divagant passada ja la mitjanit, nit de Hallowen per cert, i jo estudiant obres de fa desenes de segles,...el que s'ha de fer.

Bueno-bé-doncs-vaja-xiques, afegeixo una foto d'una figura arcaica grega que m'agrada mooolt! s'anomena la dama d'Auxerre, i no sé explicar ben bé perquè m'atrau tant, és molt delicada, femenina, té un encant especial comparada amb les estàtues d'aquella època remota (o no tant remota jeje).

Bona nit!

"Cosa de dos"

2007-10-26T16:41:00.000+01:00

Avui al matí ens ha vingut a fer una visitar l'autora de l'obra "Cosa de dos", una obra que el profe de teatre ens va obligar a anar a veure per fer-ne un treball. Tot i que no estava realment molt convençuda de l'obra, aquella dona m'ha semblat una passada. Quan ha acabat de parlar, ha sigut com una injecció d'energia a les venes: com parlava, com gesticulava amb les mans, l'expressió del rostre, i sobretot, tot el que deia...m'han fet somriure, sentir-me bé. Gloria Montero és una novel·lista que desconeixia per complet, va néixer a Austràlia, i ha voltat molt de món.
Aquestes són algunes frases que no he pogut evitar d'apuntar-me:
- Hay tantas maneras de encontrar verdades
- Hay mucho de teatro en nuestras vidas, en cada uno de nosotros.

I... més quadres: al caixa forum!

2007-10-25T22:14:00.001+01:00

Un matrimoni es retroba després d'una llarga nit de joc i vici. Ell s'asseu còmodament, empès pel cansansi, han passat la vetllada separats. La dona fa cara de satisfacció, una aventura potser? La cadira pel terra dennota que algú ha hagut de marxar corrents. Potser l'amant no li ha ni donat temptemps d'acomiadar-se

Aquest i altres quadres foren exposats al Caixaforum fa un mes o dos. No coneixia res de William Hogarths, un pintor del segle XVII, i vaig quedar-ne molt sorpresa! És com si estiguessis veient vinyetes de còmic condensades en un sol quadre: seqüencies, historietes.

I ara ja fa unes setmanes vaig anar a la exposició que ja havia comentat. Després el profe de Teoria de l'art va organitzar una sortida a aquesta mateixa exposició! Quina ràbia! :-D. Havia d'anar i escoltar-lo? no havia d'anar? that's the question!
Un dels quadres que em van agradar especialment és aquest:

Bórais raptant a Oritia de François André Vincent

El recent nascut de Georges la Tour

2007-10-25T21:50:00.000+01:00

Qui no es queda fascinat davant d'un quadre com aquest? veure'l en vivo i en directo ha de ser senzillament genial!!!!!!!

És que a "Llenguatges artístics" estic descubrint moooltes obres guais!Prepareu-vos per la ratllada jejeje

L'edat de bronzzzze

2007-10-25T21:40:00.000+01:00

L'edat de bronze d'Auguste Rodin

Anècdota:
Amb aquesta obra va ser acusat d'utilitzar un cos humà com a motlle! Imagineu-vos: posar algú en aquesta postura i barnissar-lo de cera per després fer tot el procés de la complicada tènica de la cera perduda! Això, inexplicablement, el va fer molt famós en la seva època! A Rodin li va anar de perles que desconfiessin de la seva habilitat creadora!

És que quan ens ho van explicar em va fer molta gràcia :D

Are you dead yet?

2007-10-24T08:17:00.000+01:00

Doncs no! el blog no s'ha mort irene, encara no almenys.
És que prioritzem altres coses!!!
no és que no tinguem 10 minuts pel blog però la uni ha acaparat els nostres pensaments. Jo ja tinc algunes idees. Proximament ;-D
Laia

19... =)

2007-10-16T23:01:00.000+01:00

[Aquí hauria d'anar una preciosíssima foto que el blog no em deixa posar. Però imagineu-vos-la. A l'esquerra tenim al Marc, somrient -sí, sí, somrient!-; al mig al nostre amic Carles, amb un preciós i extravagant barret -per què el devia portar? No m'ho explico, la veritat... :P- i, a la dreta, al nostre bon amic German, amb un mig somriure -que es deu, seguríssim, a la companyia del Marc :P-. A veure si demà puc posar la foto i comproveu... :)]

Felicitats al de l'esquerra! :)

(Que dubto molt que miri el blog, però perquè consti).

19 petons rebossants de vida! ;)

Boina, bufanda i New York...

2007-10-14T22:49:00.000+01:00

Algun dia anirem a Nova York. I l'únic imprescindible en tot l'equipatge serà una boina, o un gorro d'aquells que sempre surten a les pel·lícules i et fan pensar: "tan de bo aquí fes una mica més de fred...!". I una bufanda de colors, llarga, ben llarga, i un abric vermell. Per suposat. I des de dalt d'un gratacel ens sentirem immensament petits, i pensarem que val la pena. Tot. Ser aquí en aquests instants, poder veure el cel de Nova York. I passejarem per Central Park i serem els protagonistes d'una pel·lícula preciosa, mentre cau la neu i tot es va tornant blanc... Potser farem una guerra de neu. I hi haurà soroll, i cotxes, i fum, i pressa... Però nosaltres no podrem parar de somriure. I de fons s'escoltarà (i no és New York, New York :P):

Això sí que són corbes!

2007-10-10T15:36:00.001+01:00

Les tres gràcies de Rubens

Venus Prehistòrica

Concert Campestre de Tiziano (crec)

Opulent nuu femení de Renoir

Cartellera octubre-novembre-desembre

2007-10-10T13:31:00.000+01:00

Weis! 3 coses:
Hi ha una exposició al Caixa Forum que pinta molt bé: "De Poussin a Cézanne" Passió pel dibuix. S'acaba a principis de desembre. Per força, veure dibuixos al carbonet, amb sanguina, etc, d'aquests autors ha de ser una autèntica passada!
Una altra exposició que em va cridar l'atenció: "L'enquadernació: ofici i art". Aquesta sí, s'acaba molt aviat: el 4 de novembre, és a dir, d'aquí menys d'un més. Algú s'hi apunta?
I finalment, un concert de Gerard Quintana a Barcelona a finals d'Octubre!! Presenta el seu nou disc "Treu banya". Ja buscaré més informació perquè avui no he pogut entrar a la seva web: www.gerardquintana.cat

WInga! a veure si algú pica i li ve de gust anar-hi! ;-)
Laia

El llenguatge del silenci...

2007-10-09T19:20:00.000+01:00

"En ese instante yo he sentido, con una certeza no exenta de una impresión dolorosa, que tampoco en los próximos años, ni en los siguientes, ni en todos los años de mi vida escribiré libro alguno, ni inglés ni latino: y eso por una causa cuya penosa singularidad dejo que vuestra infinita superioridad espiritual, con su mirada por encima de engaños, coloque en su justo lugar, en el armonioso reino de las apariencias espirituales y corporales: esto es, que el lenguaje en el que quizás me fuera dado, no sólo escribir, sino incluso pensar, no es el latín, ni el inglés, ni el italiano ni español, sino un lenguaje del que no conozco una sola palabra, un lenguaje en el que me hablan las cosas mudas y en el que, quizás, una vez en la tumba me justificaré ante un juez desconocido."

Carta de Lord Chandos, Hugo von Hofmannstahl

I ja només queda el silenci...

Jo també sóc real

2007-10-08T19:44:00.000+01:00

Mira que ets esquifit,tu, Lluís, que quan et poses de perfil ets una línia negra vertical, que no tens cul, que no tens ombrus ni panxeta, una mica com jo que se'ns marquen els ossos i ens costa caminar amb el vent de cara.
Vaja, que em va semblar un discurs del tot hipòcrita el que vas fer l'altre dia i la cançó, bé, és una cançó més i no m'hi posaré en contra però xiquet, el discurset sobrava eh? Que mira, és divertit parlar i fer brometa per empalmar les cançons que queda molt guai però ja fa temps que em cansen els pamflets que es reciten als concerts, no ho sé, dedica -les a la nòvia o recita un poema que t'agradi però per dir les bestieses que vas dir al concert passat, calla home, que estàs més mono o no sé, sigues una mica original que per dir el que vas dir ja ho podem sentir cada dia per les tardes a Channel 4, que n'estic farta del rotllo aquest de “les dones reals”, la “dona mediterrània –i catalana- ” i de les dones “amb valls i muntanyes” (així ho va dir ell).

Ja sé que m'estic posant en un terreny perillós i digueu-me frívola o el que sigui però que jo només dic que a ningú se li acudiria intentar vendre un producte ensenyant panxes i mixelins, que ho sento però a mi no m'agradaria veure la celulitis d'una desconeguda o desconegut, perquè admeteu-ho, no és bonic. Que a mi m'encanten les vostres carns, perquè sou les meves amigues, i la teva panxeta, perquè t'estimo, però això és ben diferent. I insisteixo, que a mi el sobrepès de bones a primeres no m'agrada i no us deixeu enganyar per això de la publicitat “responsable” que les dones “reals” amb una mica de quilets per aquí i per allà són guapíssimes i de gordes amb els quilos ben posats n'hi ha poques i totes surten als anuncis. La veritable qüestió és que de persones lletges siguin grasses o primes a la publicitat no en trobarem a no ser que sigui per algun motiu especial.

Però jo el que volia fer aquí és reivindicar-me perquè resulta que ara en aquests ambients guais, hippies i super progres està mal vist ser prim, que no, que les primes no existim que el que passa és que som unes anorèctiques per culpa de la societat de consum, les models, publicitat i bla bla bla...
Ho sento, que ja sé que hi ha gent amb aquests problemes però sabem tots que això és un problema de caràcter psicològic més greu, o de vegades, simplement, d'un buit educatiu.

I digueu-me que tinc la pell fina però després del discurset del nostre Lluís em vaig sentir del tot discriminada, que jo sóc una dona mediterrània, catalana i real, però prima perquè ja sabem que la natura ens fa com ens fa, diferents.

SE BUSCA

2007-10-07T19:09:00.001+01:00

Es busca acompanyant (no cal que tingui caché xD) per anar al concert de Rufus Wainwright! Diumenge 4 de novembre a les 21.15 a l'Auditori. És una oportunitat única!!! ;)

Escolteu, escolteu...

Frases surrealistes

2007-10-07T17:52:00.000+01:00

Magritte.

-Doncs clar que no és una pipa! -va dir la profe, rotundament. "Ah, no?", pensava jo. "A veure si això també serà una serp que s'ha menjat un elefant..."-. No és una pipa, sinó la representació d'una pipa, cosa completament diferent!

* * *

I ens va deixar amb una altra frase, "perquè reflexioneu", va dir. Però, per moltes voltes que li dono, no li trobo el sentit...

"Un coup de dés jamais n'abolira le hasard"
(Una tirada de daus mai no abolirà l'atzar).

Mallarmé.

Què interpreteu vosaltres?

* * *

I ara una última frase molt divertida (aquesta ens la va explicar la profe de llatí xD). Es veu que, fa uns quants anys (no sé exactament quants, però sembla ser que durant la dictadura franquista), un ministre es va fer un lio amb els llatinismes i va dir:

"Mens sana in corpore insepulto"

Uhmmm, potser sí, potser els cossos enterrats perden la vitalitat... xD

Que gaudiu el que queda de diumenge i l'inici de la setmana! =)

Buscant invencions

2007-10-05T22:06:00.000+01:00

"No menyspreeu el meu consell ni l'oportunitat de considerar a voltes les taques dels murs, la cendra de la llar, els núvols, el fang o altres llocs; l'atenció hi fa descobrir invencions admirables que inciten l'enginy del pintor vers noves troballes; batalles d'homes i animals, composicions de paisatges i de coses monstruoses, diables,etc., que podran honorar-te, car les coses confuses inciten la ment a noves invencions (...)"
Leonardo da Vinci

Sé que feia temps que no escrivia res al blog. Avui, llegint aquestes línies de Teoria de l'art, he pensat en ell, havia de penjar aquest trocet d'escrit, m'ha agradat tant, que l'havia de posar al eixeblog.
Què us sembla?

josmar - És super fort !!!

2007-10-03T16:39:00.001+01:00

Una cançó que cantava quan era petita al pati del cole !! és geniaaaaaaaal (molt més que els musicals de la Laia :P)

HAIRSPRAY

2007-09-30T13:37:00.001+01:00

Simplement: m'encantaaa!!!

No vaig poder parar de somriure (ni de riure) en tota l'estona! Cançons i balls genials, i la trama molt currada...

És d'aquelles pelis de les que surts feliç! :)

mala enquesta!!!

2007-09-29T18:40:00.000+01:00

Bona vesprada guapos i guapes que llegiu aquest blog!

Certament fa molt de temps que no passo per aquí però realment per aquesta enquesta, calia.
Tot i així, com era d'esperar, d'alguna cosa m'he de queixar i és que com se us ha acudit no fer que es pogués triar més d'una opció?!!!
Que no guapes que no. Que una no es pot quedar només amb una part, que una necessita el recorregut sencer. Sí, és genial quan els petons es fan als llavis quan sents que et cremen, però ho sento, que jo no puc quedar-me aquí, que no, que aquestes coses creen addicció!! Que jo vull petons des dels llocs més sospitats als menys insospitats, des dels més dolçets fins als que quasi són mossegades...
que no hi ha manera de dir prou, sinó que més, més i més!!!

Que a mi no em fa vergonya dir-ho ;-) Ho veieu? curt però intens jijij

2007-09-29T16:16:00.000+01:00

"Si parles de la bellesa, estàs parlant de plaer". "Escupo sobre la bellesa i sobre els que l'admiren en va quan no proporciona plaer".
Epicur